S'acosta Sant Jordi i, com cada any, ens farem la següent pregunta: 'Què dimonis compro?'. I també ens farem una promesa: 'Juro no tornar a caure en el parany dels autors mediàtics'. Per donar resposta al primer i assegurar el segon, aquí van deu recomanacions d'autors catalans (o residents) que no deceben.
Gabi Martínez: Las defensas/Les defenses (Seix Barral/Catedral): Aquesta novel·la reconstrueix el cas real d'un metge català que, després d'una època d'estrès i víctima d'una malaltia desconeguda (que només afecta un de cada tres mil milions), entra en una espiral de bogeria. Una denúncia sobre la pressió que tots suportem a les grans ciutats.
Miquel de Palol, Julià de Jòdar i Bru de Sala: Fot-li al procés (Viena): Després de la publicació de Fot-li, que som catalans i Fot-li més que encara som catalans!, arriba una nova sàtira que no pretén una altra cosa que provocar al lector i despertar el seu sentit crític sobre la realitat política que ens ha tocat viure.
Cristina Morales: Terroristas modernos (Candaya): La III Beca Hans Nefkens (Fundació Hans Hefkens i Universitat Pompeu Fabra) ha permès que Cristina Morales escrigui una novel·la que reconstrueix la història d'aquella 'conspiració del Triangle' que, en 1816 i després de la invasió napoleònica, va tractar de convertir Espanya en un Estat.
Carme Riera: Les últimas palabras/ Les derreres paraules, (Alfaguara/Edicions 62): Novel·la històrica sobre una de les figures més desconegudes del nostre passat, l'arxiduc Luis Salvador d'Àustria, un noble que, després de ser expulsat del si familiar, es va instal·lar secretament a Mallorca.
Javier Cercas: El monarca de las sombras (Literatura Random House): Javier Cercas torna al territori que li va donar la fama amb Soldados de Salamina: la Guerra Civil. En aquesta ocasió, reconstrueix la història d'un dels seus oncles, un falangista que va morir en la Batalla de l'Ebre.
Jaume Cabré: Cuando llega la penunbra/ Quan arriba la penombra (Destino/Proa): Diuen que, entre novel·la i novel·la, Jaume Cabré escriu contes. Tretze d'aquests relats surten ara a la llum, mostrant la cara més oculta de la societat en la qual vivim. I és que aquests textos breus són, a vegades, d'una foscor tremenda.
Sergio Vila-Sanjuán: El informe Casanova (Destinació): Novel·la d'intriga en la qual un periodista ficat a investigador ha de desentranyar el passat d'un empresari, polític i mecenes que ha llegat el seu patrimoni a un institut dedicat a fomentar l'ètica empresarial. Es tracta del primer lliurament d'una sèrie protagonitzada per l'investigador Víctor Balmoral.
Marc Pastor: Faristha (Catedral/Ata): Pastor és un dels escriptors catalans que més ritme sap imprimir a les seves novel·les. Ara torna a les llibreries amb la història de set famílies que viuen en la Polinèsia durant l'època dels experiments nuclears francesos. De nou, aventura i fantasia.
Álvaro Colomer: Aunque caminen por el valle de la muerte (Literatura Random House): La literatura bèl·lica espanyola estava de mal borràs fins a l'aparició d'aquesta novel·la ambientada a l'Iraq de George Bush i José María Aznar. La novel·la de Colomer reconstrueix la batalla més important lliurada per l'exèrcit espanyol en els últims cinquanta anys: la batalla de Najaf.
Elisabeth Riera: Luz/Llum (Sexto Piso/L'Altra): Novel·la de temàtica summament delicada, ja que aborda el tema tabú de la relació entre una dona de 40 anys i una nena de dotze. No obstant això, aquesta obra és molt més que una història fosca. També és una reflexió sobre el pas del temps i la concepció de l'amor en les diferents etapes de la vida.
Enrique Vila-Matas: Mac y su contratiempo (Seix Barral): Una nova genialitat de l'escriptor més important de Barcelona i, probablement, Espanya. En aquesta ocasió, Vila-Matas explica la història d'un escriptor que vol modificar i millorar l'obra d'un altre autor. Una reflexió sobre la necessitat de trobar la veu pròpia.
Ignacio Martínez de Pisón: Derecho natural (Seix Barral): Una nova novel·la en la qual l'escriptor aragonès establert a Barcelona reflexiona sobre la família i la classe mitjana. En aquesta ocasió, la història, ambientada durant la Transició, mostra la Barcelona dels 70 i el Madrid dels 80.
Javier Pérez Escohotado: La vigilancia de los acantos (Acant edicions), amb il·lustracions de Miquel Pescador. Després de la publicació de El mono gastronómico. Ensayos de arte y gastronomía aquesta obra recull una col·lecció de "vides" amb epitafi, que proposen un diàleg cultural amb la poesia votiva o sepulcral clàssica i una picada d'ull cultural a la Spoon River Anthology, d'I. L. Masters, o als relats de J.J. Arreola. En les il·lustracions de Miquel Pescador es dóna una altra conversa amb la fixesa de la mirada dels retrats de El-Fayum, sobre els quals John Berger ha dit: "Aquestes obres no són retrats, sinó pintures sobre l'experiència de ser mirat".
