Els dies 29 i 30 de juny va tindre lloc a Barcelona la trobada poètica del moviment ‘’Veus de l'Extrem-Voces del Extremo’’. El primer acte es va celebrar a l'Aula d'Escriptors de l'ACEC a l'Ateneu Barcelonès i el segon a l'Espai Ajoblanco amb la col.laboració de l'Ateneu Llibertari de Gràcia.
Tots els poetes participants a la trobada eren residents a Barcelona exceptuant Antonio Orihuela, fundador i ànima visible de Voces del Extremo, moviment poètic creat fa 19 anys a Moguer (Huelva) entorn de la Fundación Juan Ramón Jiménez. El cartell de l'acte anunciava "Veus de l'Extrem-Voces del Extremo", nova poesia de la consciència crítica. El moviment poètic nascut a Moguer (Huelva) ja fa temps que surt d'aquest poble per expandir-se per altres indrets d'Espanya, fins ara ja han hagut trobades poètiques a Madrid, Logroño, Tenerife, Valle del Jerte, València i Barcelona.
Sobre aquest moviment poètic Antonio Orihuela ha escrit: "El nombre de Voces del Extremo es la muestra de un querer abordar las posibilidades de los discursos invisibilizados por el espectáculo y lo masivo desde su concentración sobre uno de ellos, la poesía, y las ventajas que esta situación supone para la fertilidad y continuidad de los mismos, como impedimento, para su banalización en mercancía; reflexión sobre lo real lejos de los parámetros ideológicos dominantes, y compromiso radical con un discurso ético ajustado a esas mismas circunstancias. Alianza de hombres y mujeres que, desde propuestas difusas de mundo posible, asumen y vierten en la escritura sus responsabilidades comunicativas, ideológicas y políticas. Red de cómplices, en suma, desde la plena confianza sobre el sentido transformador de la realidad que tienen las palabras, se ejercitan en la práctica de la cotidiana resistencia contra esa violencia invisible que aísla todos los ámbitos de la vida."
Albert Tugues va fer una breu presentació i, a continuació, Ferran Aisa va trencar el foc llegint poemes del seu llibre Sense bandera, i alhora, va continuar presentant els poetes assistents: Luis Vea, Marina Oroza, Gerard Jacas, Mei Vidal i Antonio Orihuela.
Luis Vea va llegir-nos poemes del seu llibre Petroglifos (2014) i alguns d'inèdits. Després li arriba el torn a Marina Oroza, també amb poemes inèdits del seu llibre Esto es real (2016). Gerard Jacas va llegir poemes d'un llibre propera aparició i uns quants versos d'Els ulls de la memòria (2005). Mei Vidal va llegir una tria de poemes de dones poetes que han passat per Voces del Extremo, poemes que van ser recollits per Fernando Barbero a l'antologia Palabras de barricada. Finalment, Antonio Orihuela no va defraudar als assistents que van poder escoltar alguns dels poemes publicats a la antologia Esperar sentado, 1992-2012. El poeta sentenciava: "Cada vez, veo más gente / con una venda / puesta en los ojos. / Incluso he visto gente a la que, / habiéndosele movido un poco, / se la vuelve a colocar correctamente."
Acabat el recital es va fer un breu, però aclaridor debat sobre qué és Voces del Extremo i que representa avui en dia la poesia de consciència crítica. Novament Antonio Orihuela va respondre a les preguntes del públic. El poeta va manifestar que la poesia de la consciència crítica no tenia res a veure amb la poesia social que es feia durant el franquisme o en la transició, ja que considera que aquella poesia era moltes vegades un pamflet i molts dels poetes seguien el dictat del partit (comunista) que dominava les esquerres intel.lectuals. Orihuela va manifestar que l'actual poesia de la consciència crítica beu més de les fonts poètiques de la contracultura i del fet llibertari.
L'endemà va seguir la presentació de "Veus de l'Extrem-Voces del Extremo" a l'Espacio Ajoblanco, al barri de Gràcia, seu de la revista del mateix nom que acaba d'aparèixer fa uns dies en la seva tercera època. Pepe Ribas, en nom de l'Espai Ajoblanco, i Xavier Oller, de l'Ateneu Llibertari de Gràcia, van donar la benvinguda als poetes en una sala plena.
Antonio Orihuela, abans de començar el recital poètic, va comentar un "power-point" amb imatges de les trobades poètiques a Moguer i a altres espais de la península. A continuació l'autor d'aquestes línies va presentar els poetes participants en aquest acte: David Castillo, que va llegir poemes del seu llibre d'adolescència El túnel del tiempo; van seguir l'osonenc Pep Castells amb un poema inèdit; la veneçolana Marjiatta Gottopo; el barceloní Andreu Aisa amb el seu Diario del nuevo pobre; la gallega Míriam Reyes, que va interpretar un poema del seu llibre Bella durmiente (2004): "(...) Toda la tierra que tengo / la llevo en mis zapatos / mi casa es este cuerpo que parece una mujer...".
Va tancar l'acte Antonio Orihuela llegint el poema "Mensajes del más allà", compost a partir dels textos de la secció titulada La Cloaca, de la revista Ajoblanco (primera època), per al seu treball Poesía, Pop y Contracultura en España. "Veus de l'Extrem -Voces del Extremo" a Barcelona va acabar amb entusiasme i amb el desig que el pròxim any es torni a repetir una trobada poètica d'aquestes característiques.
