En aquest any que comença retrem homenatge als escriptors catalans. I és que la majoria d'autors les efemèrides dels quals se celebren en 2018 van néixer per aquestes terres. El primer que cal destacar és Manuel de Pedrolo, que va venir al món l'1 d'abril de 1918 i que, per tant, veurà rescatada la seva memòria al llarg dels dotze mesos que vénen. De fet, tantes ganes hi ha de commemorar aquesta data que l'editorial Comanegra ja ha llançat el primer volum del seu cicle de novel.les La terra prohibida i que ha anunciat la publicació d'una autoficció inèdita fins avui. D'altra banda, i al marge dels actes que la comissària de l'Any Pedrolo', Ana Maria Vilallonga, té ja programats, s'espera la biografia de Bel Zavalla, una antologia d'articles de premsa (Ara Llibres) i la versió òmnibus que Edicions 62 publicarà pròximament amb les seves tres millors novel.les negres: Doble o res, L’inspector fa tard i Joc brut.
En 2018 també celebrarem els cent anys del naixement de Raimon Panikkar, sacerdot, filòsof i teòleg a qui devem el maridatge de cultures entre Orient i Occident. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i altres institucions públiques i privades ja han anunciat una serie d'actes per l'Any Panikkar' i de ben segur que les editorials ja planegen la reedició d'algunes de les seves obres cabdals.
Però no es queda aquí el rescat de les grans figures de la literatura catalana. Perquè aquest any també commemorarem el 150 aniversari del naixement del gran lingüista Pompeu Fabra, així com el centenari de la versió que va fer en 1918 de la seva Gramàtica Catalana. Igualment, s'esperen diferents actes en homenatge al 150 aniversari del naixement del folklorista i fundador de l’Orfeó Català Aureli Capmany, així com al centenari de l'arribada al món de la seva filla Maria Aurèlia Capmany, novel.lista, dramaturga i assagista que, en la dècada dels 80, va arribar a ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Una mica menys rodona –però no per això menys important- serà l'efemèride de Joanot Martorell, que en 2018 es compliran 550 anys de la seva defunció i que segur que serà homenatjat des d'alguna institució o editorial.
Finalment, destacar també les efemèrides de la poeta i traductora Montserrat Abelló (centenari del seu naixement), de la periodista, anarco feminista i doctora Amparo Poch (cinquanta anys de la seva mort) i del poeta Carles Fages de Climent (ídem).
En l'àmbit internacional, mereix especial atenció el centenari de la mort de Guillaume Apollinaire, el centenari del naixement d’Aleksandr Solzhenitsyn i, sobretot, el bicentenari del naixement d'una dona a qui ja la hi està homenatjant amb el rescat de la seva obra cabdal: Cumbres borrascosas. Emily Brontë va néixer en Thornton (Yorkshire) el 30 de juliol de 1818, i va reformular la literatura anglosaxona sense amb prou feines sortir de la casa que compartien amb el seu pare, el seu germà i les seves també famosíssimes germanes Charlotte i Anne. Les tràgiques destinacions de les tres noies, així com la profunditat de les seves obres, continuen marcant la història de la literatura anglosaxona.
