Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Dones sense ciutat. Crònica
M. Iriarte31/12/2017



(Foto:)
 

Va inaugurar les Jornades Mª. Àngels Cabré, escriptora, crítica literària, directora de l'Observatori cultural de gènere. En la seva magnífica i ben documentada exposició, va analitzar el recorregut literari de la figura femenina en l'obra Industrias y andanzas de Alfanhuí, de Sánchez Ferlosio; Ana Karenina, de Tolstoi i Madame Bovary,  de Flaubert, on es projecta un model de dona que respon a l'estereotip romàntic, que el seu objectiu es limita a la cerca de l'aprovació i el rescat masculí. Va destacar l'aportació d'obres escrites per dones, especialment de Charlotte Brontë i la seva novel.la Jane Eyre, que marca un canvi de paradigma en la percepció del paper destinat a les dones. Va recordar les figures imprescindibles de Caterina Albert (Víctor Català), Mª Aurèlia Campmany i Montserrat Roig, escriptores que van contribuir amb la seva obra a treure a la dona del cau misogin.

M.Cinta Montagut va exposar un exhaustiu i brillant homenatge a les dones poetes, va detallar l'evolució històrica i poètica, en la forma i el fons, de la poesia escrita per dones. Des del segle XV-XVI fins als nostres dies. La construcció del jo a través de la paraula. La transició subversiva del contingut poètic, el desplaçament cap a si mateixa, allunyant-la de l'objecte extern, masculí gairebé sempre, cap a l'exploració conscient de la condició femenina. Montagut va finalitzar recordant l'herència cabdal que ens han deixat les poetes Gloria Fuertes, Gabriela Mistral, Ana Ajmátova, Marina Tsevetaieva, Ingeborg Bachman. Dones que van escriure encoratjades per una insubornable dignitat i llibertat.

En la segona jornada, Eugenia Tusquets va desenvolupar la seva apassionant exposició destacant l'àmplia presència de les dones en la pintura, des de l'inici del Renaixement i en concret, Itàlia i Holanda, època en la qual es produeix un insòlit fenomen per la gran quantitat de dones pintores, algunes apreciades i reconegudes en vida i unes altres, apartades o suplantada la seva autoria per pintors, homes gairebé sempre del seu entorn familiar i de nom més cotitzat. L'examen de l'obra pictòrica de Lavinia Fontana, Feder Galitzia, Judith Leyster o Sofonisba Anguissola, entre altres, va ser acompanyat d'un ampli muntatge visual realitzat per Tusquets. Episodis, alguns hilarants, explicats amb detall i erudició, evidencien el silenci, la usurpació que van sofrir moltes d'aquestes pintores en un món de cànon masculí.

Anna Bofill en la seva intervenció va desvelar el misteri de la creació musical i arquitectònica. Intel.ligència i sensibilitat unides, és la isometria de dos espais íntims, l'impuls generador d'una obra musical extraordinària de la mà de l'arquitectura i l'urbanisme humanitzador. La consciència transformadora i progressista és el territori utòpic, la interrogació que reordena temps i espai, la marca de la seva identitat de dona, artista i arquitecta. De la seva experiència i recorregut autobiogràfic, Anna Bofill es va detenir en la seva poderosa herència cultural i familiar, en els projectes professionals dirigits a humanitzar l'espai habitable. Música, matemàtiques, arquitectura, atzar i aleatorietat es barregen en la seva vida i obra. El resultat és l'emoció estètica convertida en espai sonor, en arquitectura, en obra dinàmica en continu avanç i recerca. L'esplèndida exposició d'Anna Bofill convida a aprofundir en aspectes desconeguts per la majoria dels assistents i vinculats al debat feminista: els criteris de gènere en l'arquitectura del segle XXI.

Marina Durany va iniciar la seva intervenció interpretant una peça musical de Kaija Saarihao (compositora finlandesa) puntejada amb una recitació personal. Música i paraula van crear una atmosfera de recolliment i atenció sonora que anticipava la força commovedora del seu relat personal. Els qui tenim la sort de conèixer a Marina, sabem que és un esperit lliure, la seva confessió va ser un regal inesperat per als assistents. Va compartir amb nosaltres el record de la seva formació musical, exigent i apassionada; la infància turmentada, les seves pors i desconfiança. D'aquest magma sorgeix la dona que és avui música i pintora, l'artista lluminosa que es desplega també en la maternitat, però sense limitar-la ni imposar-li renúncies. La seva perspectiva de la maternitat proposa un altre debat, allunyat de l'acceptació que sigui un fet biològic el moment culminant de l'existència de la dona. Va finalitzar la seva inoblidable intervenció amb la interpretació de "Dolce Tormento", de la compositora catalana Carlota Baldrís.

 



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2