Dins el cicle anomenat “Caos”, espai que l’ACEC dedica a les formes d’expressió més o menys heterodoxes, caòtiques o d’estètica lògic-fobista, el proppassat divendres 19 de gener es va presentar la revista El eco de los libres que edita l’Ateneo Jaqués.

La revista, en el seu segon número, que és el que ara es presenta, inclou un dossier dedicat al postisme -el ismo que viene tras todos los ismos- moviment literari i artístic que emergeix després del surrealisme, amb autors com Eduardo Chicharro Briones, Carlos Edmundo de Ory i Silvano Sernesi.

La presentació fou a càrrec de Marcos Callau, editor i responsable de El eco de los libres, Jaime D. Parra, poeta i crític literari i Francesc Cornadó, arquitecte, secretari general de l’ACEC.

Marcos Callau presentà un vídeo explicatiu i va exposar la línia editorial de la revista, que és la pròpia de las publicacions nascudes del lliurepensament i d’aquells ateneus il.lustrats fidels al lema de “llibertat, igualtat i fraternitat”. El eco de los libres és una publicació anual que actualment no té cap subvenció ni ajuda pública, quelcom que sembla increïble a la vista de la gran qualitat editorial que exhibeix, una publicació Excel.lent. El número 2 de la revista presenta la portada y contraportada amb il.lustracions de Beneyto, considerat actualment com  l’últim representant del postisme.

Jaime D. Parra comentà la importància del postisme com un moviment literari genuí i original. Potser –va dir- l’única estètica poètica amb un llenguatge propi, germen de las formes de literatura que han vingut després, realment -afegí- es tracta de l’últim isme. Va destacar la figura de Edmundo Chicharro i del llibre Radical libre, edició de Jaume Pont, que acaba de publicar l’editorial Los libros del innombrable. Han continuat l’estètica postista autors com Antonio Fernández Molina, Ángel Crespo, Francisco Nieva, Fernando Arrabal, Gloria Fuertes, José Fernández-Arroyo, Gabino-Alejandro Carriedo, Félix Casanova de Ayala, Federico Muelas Jesús Juan Garcés, Carlos de la Rica i fins i tot, Camilo José Cela.

Francesc Cornadó va parlar d’un postisme més enllà de la literatura, va fer una reflexió sobre les formes artístiques contemporànies del postisme i exposà la importància de què tot moviment estètic ha d’ésser un conglomerat de las diferents formes d’expressió: música literatura, arts plàstiques i de l’espai. Va dir que el postisme és conegut principalment per la seva literatura, especialment la poesia i va afirmar que existeix una escassetat de les altres  formes artístiques. Si bé alguns postistes, a més a més d’escriure, també van dibuixar o pintar, no trobem autors que seguin solament músics, arquitectes o artistes plàstics.

Francesc Cornadó