La trama i el personatge no poden ser més novel·lescos i semblen més fruit de la imaginació desbordant i literària d'un bon escriptor que de l'amarga realitat de la postguerra espanyola. Però Albert Elder von Filek (Àustria, 1889-Hamburg, 1952), un aristòcrata austríac, militar derrotat en la Primera Guerra Mundial i empresonat durant el conflicte espanyol en una presó republicana, va arribar a convèncer al general Franco i a varis dels seus ministres que havia inventat una gasolina sintètica a partir d'aigua del riu Jarama, vegetals i "alguns ingredients secrets".

Decidit partidari de la revolta franquista i amb l'aurèola d'excaptiu, Filek va aconseguir accedir a alts càrrecs de la dictadura amb els seus enganys i les seves estafes. Acabada la Guerra Civil, l'obsessió del règim per l'autarquia i per comptar amb petroli, ovacionada sense descans per la premsa del règim, va impulsar a l'estafador austríac fins que unes simples proves de laboratori van demostrar que es tractava d'una farsa. Aquest sorprenent i molt poc conegut episodi va fascinar a l'escriptor Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) que ha publicat una novel·la sense ficció o un reportatge de recerca, com es prefereixi, titulat Filek. El estafador que engañó a Franco (Seix Barral).

"He dedicat quatre anys a la documentació i a la cerca en arxius i un any més a l'escriptura per relatar aquesta increïble història en la qual no invento res, tot respon a la realitat. És més, quan no disposo de fets comprovats adverteixo al lector que es tracta d'impressions o de conjectures meves". Martínez de Pisón, que va saber de l'al·lucinant cas de Filek en llegir una breu referència a l'estafador austríac en la biografia de Paul Preston sobre el general Franco, es va estranyar de l'absència de llibres sobre aquell suposat inventor.

"Amb Filek em vaig plantejar –relata un dels escriptors més premiats i reconeguts de la seva generació– com va ser possible que un engany tan bast arribés la cúspide del franquisme. Encara em pregunto si va haver-hi implicacions d'alts càrrecs en l'estafa o si senzillament els jerarques franquistes van ser entabanats pel suposat inventor austríac. Algú va esborrar més tard les petjades de l'exmilitar de l'Imperi austrohongarès o tot va ser en definitiva molt barroer? Una vegada descobert el seu parany, Filek va ser enviat a un camp de concentració a Àlaba i més tard deportat a Alemanya, on va morir en 1952".

Així les coses, aquest curiós personatge ha servit a Martínez de Pisón per retratar a través de la peripècia de Filex una panoràmica de la història d'Espanya i d'Europa, des de finals del segle XIX fins al cap de la Segona Guerra Mundial.

"Aquesta fórmula literària de novel·la sense ficció ja la vaig practicar –assenyala l'autor– a Enterrar als morts, la meva novel·la sobre el fosc crim de José Robles, el traductor de John Dos Passos, enmig de les disputes en el bàndol republicà. Però, avui dia, les possibilitats d'investigar amb rapidesa i efectivitat es veuen molt augmentades per Internet. Potser fa una dècada no hauria estat possible reconstruir la vida d'Albert Elder von Filek, des de la Primera Guerra Mundial fins a arribar a l'entorn de Franco passant pels seus tripijocs a Àustria o Itàlia en els anys vint".

Amb un somriure, Martínez de Pisón reconeix la seva atracció pels dolents, d'una mena o d'una altra, i aquesta figura, tan arrelada en la tradició de la literatura espanyola, està molt present en algunes de les seves novel·les més famoses com a Carreteras secundarias o Derecho natural. "No hi ha dubte –afirma– que els dolents i buscavidas, que moltes vegades actuen en defensa pròpia perquè no els enganyin a ells mateixos, desperten en certa manera la nostra simpatia.

A més, en aquest cas, un dolent que va aconseguir enganyar a Franco sempre ens caurà simpàtic. D'altra banda, és cert que per aconseguir els seus propòsits va tenir gran influència haver estat partidari dels colpistes i un excaptiu dels republicans. També va jugar un paper important haver conegut a la presó a gent influent com Ramón Serrano Súñer, el cunyat del dictador i ministre d'Afers exteriors en els primers anys de la dictadura.

Però, en qualsevol cas, cal reconèixer la capacitat de persuasió d'aquest Filek faldiller, vividor i fantasiós que marxava sense pagar dels hotels o registrava patents, una rere una altra, sense pagar la inscripció. Ara bé, tot això succeeix en aquell ambient de la postguerra tacat d'una corrupció de casino de poble i de caserna".

Per il·lustrar aquell cruel espantall dels Consells de Ministres del franquisme en els anys quaranta, Martínez de Pisón refereix una anècdota. En les seves memòries, José Larraz, un catòlic que va ser ministre d'Hisenda en la postguerra, va deixar escrit que dos dels seus col·legues havien aprofitat una absència seva per anar al lavabo per repartir-se subvencions fiscals.

Quan se li pregunta a l'autor de Filex per la seva predilecció pel segle XX espanyol a l'hora de triar molts arguments de les seves novel·les, l'escriptor aragonès contesta sense pensar-ho dues vegades que "la Guerra Civil resulta un tema literari fascinant i, per descomptat, les èpoques més convulses sempre apareixen com més interessants per a un novel·lista".

Crescut en els anys de la Transició, teló de fons de diverses de les seves novel·les, Martínez de Pisón sentencia que "convé girar la vista enrere per comprendre el nostre present".