Divendres passat, 11 de maig, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, el col·lectiu literari El Laberint d’Ariadna, amb la col·laboració de l’ACEC, celebrà la Festa de la Poesia. L’efemèride, inscrita dins de Barcelona Poesia, comptà enguany amb la presència de dos poetes convidats, Alejandro Duque Amusco i Carlos Vitale, a més del cantautor Emiliano Valdeolivas. Així mateix, s’organitzà un intercanvi de llibres entre els assistents i un micròfon obert.
Alejandro Duque Amusco, presentat pel mateix Felipe Sérvulo i Dolors Fernández, inicià la jornada recitant poemes representatius de tota la seva obra i alguns del seu darrer poemari, Jardín seco, publicat al 2017. Comentar com a dada rellevant que al 1994 el poeta fou guardonat amb el prestigiós Premi Loewe.
La poesia essencial i transcendent d’Amusco, de caire líric, s’alternà amb composicions més discursives, evocadores de temps d’infantesa. Entre la nostàlgia d’Andalusia, la terra natal d'Amusco, i poemes més cosmopolites, dedicats a Buenos Aires o Lituània, el recital fou intens i emotiu.
Tot seguit, hi hagué un interludi musical. El cantautor Emiliano Valdeolivas musicà, amb gran sensibilitat, un poema del mateix Alejandro Duque.
Continuà l’acte Carlos Vitale, el segon convidat, qui, de la mà de Rodolfo del Hoyo, presentà el seu darrer poemari, Duermevela, publicat també al 2017. El poemari destacà pel seu estil conceptual, irònic i per moments aforístic, que sorprengué molt gratament el públic assistent. L’autor, guanyador del Premi José Luis Giménez-Frontín, concedit per l’ACEC al 2015 en reconeixement a tota La seva obra, captà l’atenció de l’auditori amb el seu discurs reflexiu i alhora punyent, amb freqüents pinzellades d’humor.
Després de la intervenció de Carlos Vitale, Emiliano Valdeolivas de nou, obsequià el públic amb una versió musicada d’un dels poemes de Felipe Sérvulo. La veu i la guitarra de Valdeolivas aconseguiren crear un ambient íntim, de complicitat, entre públic, música i poesia.
S’obrí a continuació un espai de micròfon obert, amb la participació de tots els poetes que volgueren compartir els seus versos amb la resta. Fins i tot un de molt jove , assistent per primer cop a la tertúlia d’El Laberint d’Ariadna, llegí un poema en clau humorística, que contribuí amb el bon ambient general.
En acabat, tots els assistents a l’acte sortiren de l’Aula per intercanviar llibres en una paradeta disposada a l’exterior. I per últim, com a cloenda d’aquesta Festa de la Poesia, hi hagué un piscolabis i un brindis amb cava.
Un cop més la Festa de la Poesia fou tot un èxit i confirmà que, malgrat totes les dificultats, encara roman viva, enmig de l’atrafegament i vicissituds de la vida diària.
Dolors Fernández
Laberinto de Ariadna
