Selma Ancira guanya el XII Premi de Traducció Ángel Crespo
26/10/2009
Selma Ancira (Foto:Arxiu)
| |
Selma Ancira ha estat la guanyadora del XII Premi de Traducció Ángel Crespo, atorgat per l’Associació Col.legial d’Escriptors de Catalunya, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya, per la traducció del rus de l’obra Viva voz de vida (Editorial Minúscula, 2008), de Marina Tsvietáieva. El guardó, dotat amb 12.000 euros, li serà lliurat el proper 9 de novembre en un acte a l’Ateneu Barcelonès especialment rellevant, ja que l’any 2009 està reconegut com l’Any de la Traducció per l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest premi, que recorda el mestratge intel.lectual i literari d’Ángel Crespo (Ciudad Real, 1926 – Barcelona, 1995) i la seva vinculació a l’ACEC des de llur fundació l’any 1980, és un dels premis de traducció més importants en llengua castellana. El Jurat del Premi ha estat format per la vídua d’Ángel Crespo, Pilar Gómez Bedate, i els traductors Luisa Cotoner, Anne Hélène Suárez, Oliver Strunk i Carlos Vitale, com a secretari.
Selma Ancira (Mèxic, 1956) està especialitzada en literatura russa vuitcentista i en literatura grega moderna. Ancira va descubrir l’obra de Marina Tsvietáieva al públic de parla hispana i ha traduït quasi la totalitat de la seva prosa. Entre d’altres autors, també ha traduït al castellà Alexandr Pushkin, Nikolái Gógol, Fiódor Dostoievski, Iván Goncharov, Iván Bunin, Mijaíl Bulgákov i Boris Pasternak, així com Seferis, Ritsos, Kampanelis i María Iordanidu. Entre totes aquestes traduccions, cal destacar la Correspondencia (1842-1910) i els dos volums dels Diarios (1847-1894) i Diarios (1895-1910) de Lev Tolstòi, considerades l’aproximació més acurada que s’ha fet fins ara de l’autor de Guerra i pau.
Ancira considera “un honor molt gran” la concessió del premi Ángel Crespo, y diu que se sent “immensament feliç que l’obra escollida sigui de Marina Tsvietáieva. Aquest guardó és, així ho entenc, un premi compartit amb la meva autora. És el reconeixement de la seva obra a través del meu castellà”.
Viva voz de vida (Minúscula, 2008) recrea l’amistat que va unir Tsvietáieva amb el poeta i pintor també rus Maximilián Voloshin entre 1911 i 1917, a qui va conèixer quan ella era una adolescent. L’autora dedica el text a la memòria de Voloshin, un personatge “entusiasta i generós”, que va acollir figures com Andréi Biely, Ósip Mandelstam o Alexandr Blok a la seva casa de Crimea, un dels punts de trobada més singulars de tota Europa. “És un llibre ple de frescor, un cant a l’amistat, en què les anècdotes reals s’entrellacen amb les històries mitològiques, els records amb els contes populars, els personatges d’aquests contes són éssrs que podrien ser de conte”, explica Ancira a l’ACEC sobre l’obra que ha traduït.
L’autora guardonada descriu la dificultat que va trobar només començar a l’hora de traduir el títol de l’obra: “Quan vaig llegir aquest llibre, em va captivar la seva llum, la frescor del relat, el caràcter anecdòtic de la narració. Vaig voler traduir-lo, però el títol em va detenir en sec. Semblava un títol impossible de traduir, no només al castellà, sinó a qualsevol altra llengua. I així, durant més de vint anys, aquest títol tan concís, tan expressiu, tan tsvietaievià va estar donant tombs al meu cap. I de sobte, un dia, per a utilitzar una paraula que li agradava a Marina, vaig tenir una “il.luminació”: Viva voz de vida. Sí, aquest era el títol. Immediatament em vaig posar a traduir-lo”. Així, el llibre va portar Ancira a Crimea, a Koktebel, a visitar la mítica casa de Voloshin, a recórrer aquella badia. Allà, l’autora va trobar “el que cercava, el que necessitava per a entendre l’essència d’aquest llibre: aquelles aromes, aquella vegetació, aquella llum, aquell mar, la mitologia, la història…tot el que conforma aquest llibre”.
Un premi de prestigi
Entre les obres que optaven enguany al XII Premi de Traducció Ángel Crespo, hi havia traduccions de Christia Wolf, Giorgio Vasari, Jean Samuel i Jean-Marc Deryfus, i els originals estaven escrits en cinc idiomes: anglès, alemany, rus, francès i italià. El nivell i la qualitat de les obres candidates, any rere any, és precisament una de les raons que fa que aquest guardó sigui un dels més prestigioses del món de la traducció a Espanya.
En ser 2009 any senar, els títols participants han estat traduccions al castellà d'una obra d'assaig, de pensament o de caràcter cientificotècnic, publicada a Catalunya durant els dos anys anteriors a la convocatòria del premi. Els anys parells, aquest premi s'atorga a la traducció al castellà d'una obra literària. La llengua d'origen de la traducció pot ser qualsevol de les llengües modernes europees, a més del llatí i el grec clàssic.
L’any 2008, el XI Premi de Traducció Ángel Crespo va obtenir-lo Ana Becciu per la traducció de Lecciones de tinieblas, de Patrizia Runfola, publicada per l’editorial Bruguera. Han estat reconeguts també amb aquest guardó Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles (2007), Carlos Vitale (2006), Olivia de Miguel (2005), Adan Kovacsics (2004), Anne-Hélène Suárez-Girard (2003), Javier Albiñana Serain (2002), Juan Luis Vermal (2001), Carmen Martín Gaite (2000), Andrés Sánchez Pascual (1999) i Carlos Manzano (1998).
Currículum de Selma Ancira.
|
|
|
|
|
