El 22 de novembre, a l'Aula dels Escriptors (acec) , presentats per José Luis Ruiz Castillo i Albert Tugues, es "van instal·lar" en la cinquena planta de l'Ateneu Barcelonès les accions poètiques de Rosa Abuchaibe, Júlia Bel i Albert Tola.
Com si assistíssim a una performance en el laberint que guarda el Minotaure, aquell guardià del mite i el mistèric, Rosa Abuchaibe ens va transportar, amb la seva acció poètica, als orígens d'aquest so que es va articulant en paraules. Va interpretar uns càntics en què el vers recitat es va convertint, mitjançant modulacions guturals greus i agudes, en una cerca sonora del misteri còsmic, del so primigeni. Una recitació-càntic que s'hi ha germana amb cerimònies ancestrals, tribals, amb els cants dels pobles primitius, i que en alguns moments ens fa endevinar aquell "crit primal" que van experimentar Yoko Ono i John Lennon en algunes de les seves composicions. Una, en resum, Indagació poètica, oral, tant del silenci com dels possibles sons originals del Cosmos, realitzada mitjançant una elaborada puresa fònica i gestual.
A continuació, Júlia Bel va compartir amb el públic una mostra de la seva obra més recent (molt recomanable la instal·lació poètic-musical de la poeta que actualment pot veure's enl'Espai Hybris, d'Hospitalet, fins al 8 de desembre). L'autora ocupa l'espai poètic, teatral, amb una sèrie de poemes les fulles trencades dels quals, que ella denomina "poemes esquinçats", pengen d'un fil d'Ariadna (seguim en el laberint), o, millor, d'un llarg cordill, en clar homenatge als antics "plecs de cordill", com va citar l'autora. Un estenedor de poemes esquinçats, presos amb petites agulles de fusta, que ens conviden a entrar en un món líric de solitud i miralls trencats, en un conflicte escenificat del jo poètic i el doble, expressat amb veu harmoniosa i ritme lent, en ajustada tècnica teatral.
Finalment, la lectura d'Albert Tola, dramaturg, traductor i poeta, format a la Sala Beckett de Barcelona, en el Institut del Teatre i a la Universitat de les Arts de Berlín, ha escrit i publicat nombroses obres dramàtiques: Salento, L'últim secret de James Dean, Noi fòssil, Els nois foscos de Morèlia, Les males nits d'Amir Shrinya entre altres, representades en teatres de Barcelona, Madrid, Zaragoza, Bogotà, Caracas i Atenes. De la seva obra poètica, inèdita, va seleccionar uns textos poemàtics que va ser llegint amb subtils pauses escèniques, de clara vocació dramàtica. Lectura escenificada de forma austera, ens va oferir una magnífica mostra de "poesia escènica", d'aquestes "paraules encarnades" que, des d'un escenari, ens interpel·len i transfiguren alhora el llenguatge de la naturalesa. Com el mateix autor ha escrit: "Sempre he pensat que van ser importants els passejos que donava quan era petit amb el meu pare pel bosc: ell amagava regals sota els arbres i m'animava a entendre el llenguatge dels ocells amb la finalitat que els trobés. A poc a poc, vaig començar a creure que comprenia als ocells (i confesso que de vegades encara ho dubto). Traduir el llenguatge dels ocells va ser inventar-ho: escoltar l'ignot i donar-li un sentit misteriós a través de les paraules."
Finalment, com a colofó, Júlia Bel i Albert Tola van representar un diàleg poètic sobre un text de la pròpia Bel, en una performance de gran bellesa i força dramàtica. Tres poetes, tres formes de poesia escènica.
