Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


El gran amor. El novel·lista anglès Julian Barnes va presentar a Barcelona ‘L’única història’ en el marc de Kosmopolis
acec26/3/2019



(Foto:)
 

“No hi ha elecció pos­si­ble: si no patei­xes molt és com si no fos amor; de fet, no sé ni el que és”
Li va cos­tar a Julian Bar­nes (Lei­ces­ter, 1946) res­pon­dre una de les pri­me­res pre­gun­tes que se li van fer a la roda de premsa. De fet, a la ter­cera va con­tes­tar la pre­gunta que es plan­teja a la pri­mera frase de L’única història (Angle i Ana­grama): “Què pre­fe­riríeu: esti­mar molt i patir molt, o esti­mar poc i patir poc?” La res­posta, final­ment, la va donar com a evi­dent: “No hi ha elecció pos­si­ble: si no patei­xes molt és com si no fos amor. De fet, no sé ni el que és.”


 

Amb una gran expec­tació i en l’espec­ta­cu­lar mira­dor del CCCB, on dijous a la tarda va dic­tar la con­ferència ''El sen­tit del relat'' dins la pro­gra­mació de Kos­mo­po­lis, Bar­nes va estar ama­ble i bri­llant. El seu anglès voca­lit­zat gai­rebé amb el fra­seig de Sina­tra va cap­tar l’atenció dels peri­o­dis­tes. Després de mos­trar el pin euro­peu que duia a la solapa, es va lamen­tar que aviat haurà de tor­nar a uti­lit­zar la fron­tera per cir­cu­lar per Europa i va apro­fi­tar per mos­trar el seu des­a­cord amb David Came­ron, “que ens va ficar a tots ple­gats en l’embo­lic immens que vivim”. Poc abans havia decla­rat als seus repre­sen­tants que res­pon­dria totes les pre­gun­tes sobre el Bre­xit, el fut­bol o el clima, per afir­mar que “l’única història que han vis­cut els angle­sos és el caràcter pràctic del con­cepte euro­peu”. “Si els polítics hagues­sin cre­gut en el pro­jecte, lla­vors podríem pen­sar que ha tor­nat la raó al país”, va mani­fes­tar. Després va iro­nit­zar: “No sé si real­ment un estat ha de donar espe­rança a la gent, perquè aquesta missió abans estava en mans dels cape­llans i pot­ser dels escrip­tors, però ara depèn de gent com Lio­nel Messi. Gran Bre­ta­nya ha estat el país de Shakes­pe­are i Churc­hill, però també dels Monty Phy­ton i Alícia al país de les mera­ve­lles. Se’ns coneix com un país raci­o­nal, però a vega­des se’ns en va el cap i espero que puguem tor­nar a una situ­ació més raci­o­nal.”


 

Sobre l’impres­si­o­nant i evo­lu­tiu relat que recrea a L’única història, l’inno­cent amor entre un noi de 19 anys i una senyora casada de 48, Bar­nes la va des­mar­car del popu­lar film El gra­duat afir­mant que “la relació sexual i emo­ci­o­nal de què parlo jo és dife­rent, ja que a El gra­duat hi ha una dona gran sofis­ti­cada amb conei­xe­ment del món i que s’uneix a un jove, men­tre que a la meva novel·la els dos per­so­nat­ges estan en un pla d’igual­tat mal­grat la diferència d’edat. No és una dona sofis­ti­cada i tots dos són igual d’inno­cents.”


 

A part d’un pri­mer títol, que li va cos­tar més de vuit anys, Bar­nes dedica entre un any o dos al procés de redacció. De fet, va decla­rar que s’havia ins­pi­rat en una història d’amor simi­lar, que apa­reix en part a la seva obra El sen­tit d’un final (2011): “Em va sem­blar interes­sant i un punt de par­tida per a una altra novel·la.” També va expli­ci­tar els can­vis de punt de vista i mun­tatge del lli­bre: “El tre­ball d’un escrip­tor és des­criure les coses amb la màxima vera­ci­tat pos­si­ble i amb la màxima qua­li­tat i bellesa perquè tin­gui un impacte emo­ci­o­nal en la gent, però si ha d’exer­cir de por­ta­veu de la soci­e­tat dependrà del seu tem­pe­ra­ment.” Com a gran mes­tre, ho ha tor­nat a acon­se­guir.

 

 



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2