Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


La ira d’Aquileu. Adesiara presenta una nova traducció de la ‘Ilíada’ a càrrec de Montserrat Ros i amb estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Quartero
acec25/6/2019



(Foto:)
 

A causa d’una malal­tia ful­mi­nant, la filòloga i tra­duc­tora Mont­ser­rat Ros no ha pogut veure aquesta magnífica versió de la Ilíada que va tra­duir per a Ade­si­ara. L’edi­tor Jordi Raventós evoca quan va conèixer Ros l’any 2000: “Vaig començar a tre­ba­llar a la Fun­dació Ber­nat Metge, a què ella va des­ti­nar tots els esforços –no sem­pre prou recom­pen­sats– fins a la seva jubi­lació. Dona sen­zi­lla i pru­dent com totes les per­so­nes sàvies, tenia un domini pro­digiós de la llen­gua cata­lana (posseïa com ningú «el sen­tit de la llen­gua», expressió que li havia sen­tit dir milers de vega­des), que com­bi­nava amb un conei­xe­ment excep­ci­o­nal del grec i del llatí. Els seus ense­nya­ments, resul­tat de més de set anys de com­par­tir cada dia amb ella aquell mític des­patx de la via Laie­tana, avui des­a­pa­re­gut, per on havien pas­sat tants per­so­nat­ges il·lus­tres, van ser abun­do­sos i impa­ga­bles, i cer­ta­ment mai no m’aban­do­na­ran.” Ros va dema­nar que la dar­rera revisió d’aquesta Ilíada magnífica la fes Andreu Ros­si­nyol, “un dels millors cor­rec­tors d’Europa (Jaume Vall­corba dixit), que tingués cura de la pri­mera revisió de la tra­ducció, tasca que, com és habi­tual, el mes­tre Ros­si­nyol ha fet de manera impe­ca­ble”.

 

En una nota per a l’edició, Jordi Raventós també pun­tu­a­litz: “Així mateix, hem res­pec­tat la seva volun­tat pel que fa a l’orde­nació i el for­mat del lli­bre i les per­so­nes que havien de par­ti­ci­par-hi: una edició bilingüe en un sol volum, amb el text grec aca­rat, les notes al final i un índex de noms pro­pis que per­meti al lec­tor saber ràpida­ment qui és qui en aquesta obra fun­da­ci­o­nal de la cul­tura euro­pea. A més, el volum conté, d’acord amb les seves indi­ca­ci­ons, un pròleg del pro­fes­sor Jaume Pòrtu­las, una intro­ducció del pro­fes­sor Fran­cesc X. Cuar­tero i les notes a la tra­ducció i l’índex de noms pro­pis a cura del pro­fes­sor Joan Albe­rich, tots ells filòlegs emi­nents, grans conei­xe­dors de l’obra homèrica i, sobre­tot, bons amics de la tra­duc­tora.”

 

Per la seva part, Fran­cesc J. Quar­tero pun­tu­a­litza que la Ilíada, com l’Odis­sea, està com­posta amb els pro­ce­di­ments ver­bals de la poe­sia oral, pròpia d’una cul­tura àgrafa, és a dir, que des­co­neix l’escrip­tura o en pres­cin­deix. Ens explica que la Ilíada és un llarg poema èpic, el més antic de la lite­ra­tura grega, que narra un epi­sodi de l’expe­dició de grecs sota les ordres d’Agamèmnon, rei de Mice­nes, con­tra Troia, una pròspera ciu­tat del nord-oest de la península d’Anatòlia.

 

Una història dels traductors
Després de la pel·lícula Troia, el professor i poeta Carles Miralles estava ben content perquè l’Aquil·les representat per Brad Pitt esdevindria un gran divulgador del llibre. Ben segur que també se sentiria orgullós d’aquesta edició, que conté, a part dels textos esmentats, una molt interessant peça en què Jaume Pòrtulas parla dels traductors i les traduccions d’Homer al català. A part de les versions anònimes, esmenta “Pere Joan Nunyes (1525/9-1602), professor en diverses universitats de l’antiga Corona d’Aragó, o Manuel Martí (1663-1737), degà d’Alacant, aquesta història s’inicia ja avançada la Renaixença. Entre el 1874 i la primera dècada del segle XX, hi hagué un cert gruix de versions homèriques (molt majoritàriament de la Ilíada), a càrrec de personatges com el metge Joan Montserrat i Archs (1844-1895), Magí Verdaguer i Callís (1849-1925), el prolífic Conrad Roure (1841-1928), Miquel Victorià Amer (1824-1912), Artur Masriera i Colomer (1860-1929) i Antoni Bulbena i Tosell (1854-1946).”

 

També fa esment, ja en el segle XX, en les figures de Lluís Segalà (1873-1937) i Carles Riba (1893-1959): “Riba traduí l’Odissea en vers, però no va recórrer a cap metre tradicional —com havien fet, per exemple, M. V. Amer o Artur Masriera—, sinó que optà per adaptar al català l’hexàmetre homèric.”

 

Jaume Pòrtulas fa un exercici de síntesi en acostar-nos erudits i professors que en el nostre àmbit han fet versions dels poemes homèrics. El seu recorregut és, així mateix, una història de la literatura catalana més sacrificada fins arribar a Montserrat Ros (1943-2018), deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, connectors amb la feina de Carles Riba, Joaquim Balcells i Joan Petit.

 

David Castillo
Punt-Avui



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2