“El 31 de març del 2019 es com­plei­xen cent anys de la mort de Dolors Mon­serdà i Vidal, men­tre Bar­ce­lona estava para­lit­zada per la vaga de la Cana­denca. L’autora va arri­bar a ser, a cops de volun­tat, una escrip­tora prolífica i poli­facètica que va con­den­sar els seus objec­tius en aquests mots: “Escriure per a la dona i que els meus escrits pogues­sin ésser-li d’alguna uti­li­tat moral i mate­rial, veus aquí els meus ide­als lite­ra­ris.”

Aquesta decla­ració de prin­ci­pis l’escri­via el 1909, en el seu Estudi femi­nista, quan l’escrip­tora, nas­cuda a Bar­ce­lona el cap­ves­pre del dia 10 de juliol del 1845, filla d’un reco­ne­gut relli­ga­dor de lli­bres del car­rer de la Palla, ja tenia una llarga tra­jectòria de pro­ducció en diver­sos gèneres. Pre­ci­sa­ment el 1909 va ser el pri­mer any en què una dona, ella, pre­si­dia els Jocs Flo­rals de Bar­ce­lona, un esde­ve­ni­ment que li va per­me­tre fer un cert balanç de la seva vida literària.” Així comença la intro­ducció del volum que reu­neix les nar­ra­ci­ons Maria Glòria i No sem­pre la culpa és d’ella, publi­ca­des el 1917, dos anys abans de la seva mort. El lli­bre ha estat edi­tat per Ade­si­ara, a cura de M. Carme Mas, que va fer la tesi doc­to­ral sobre Mon­serdà diri­gida el 2005 per Joa­quim Molas i tuto­rit­zada per J.M. Mur­ga­das.

El volum coin­ci­deix amb la com­me­mo­ració per part del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya d’aquest cen­te­nari. Pot ser­vir per recu­pe­rar l’escrip­tora i peri­o­dista femi­nista Dolors Mon­serdà (Bar­ce­lona, 1845-1919). Al llarg de l’any s’orga­nit­zarà una jor­nada com­me­mo­ra­tiva i s’exhi­bi­ran i divul­ga­ran una expo­sició, una peça tea­tral i un vídeo amb l’objec­tiu de fer visi­bles les seves apor­ta­ci­ons i fer-li home­natge.

Una cam­pa­nya a través de les xar­xes soci­als amb l’eti­queta Any­Do­lors­Mon­serda i la Guia bibli­ogràfica sobre Dolors Mon­serdà ela­bo­rada pel Cen­tre de Docu­men­tació Joa­quima Ale­many acos­ta­ran als ciu­ta­dans la pri­mera dona que va pre­si­dir els Jocs Flo­rals de Bar­ce­lona. L’Ins­ti­tut Català de les Dones, ins­ti­tució de referència del govern per a l’impuls de les polítiques públi­ques en favor de la igual­tat efec­tiva de dones i homes i per a l’erra­di­cació de la violència mas­clista, és l’òrgan que orga­nitza i coor­dina els actes de reco­nei­xe­ment a aquesta figura històrica. La poeta i fla­mant premi d’honor de les Lle­tres Cata­la­nes Marta Pes­sar­ro­dona serà la comissària de l’Any Dolors Mon­serdà, tal com es va anun­ciar en un acte solemne al Cer­cle del Liceu.

Acti­vista incan­sa­ble i inter­lo­cu­tora de les grans figu­res de l’època, com ara Víctor Català –amb qui va man­te­nir una interes­sant cor­res­pondència–, Narcís Mon­tu­riol, Pitarra, J.M. López-Picó, J.A. Clavé i Milà i Fon­ta­nals, Mon­serdà va ser una escrip­tora amb els peus a la terra, lli­gada a l’inci­pi­ent movi­ment femi­nista en plena indus­tri­a­lit­zació. Entre altres ini­ci­a­ti­ves va crear el Patro­nat d’Obre­res de l’Agu­lla, un intent per donar millor vida a les cosi­do­res, un dels sec­tors labo­rals més depri­mits de l’època, ofe­rint una sèrie de ser­veis, com ara borsa de tre­ball, assistència mèdica gratuïta i fils i roba a preu de fàbrica. En el pròleg de l’edició, M. Carme Mas recorda Anna Murià: “Els trets que posen al nivell de l’actu­a­li­tat novel·lística i contística cata­lana l’obra de Mon­serdà són la cre­ació inten­ci­o­nada de caràcters, el con­tin­gut ideològic implícit, la com­po­sició harmònica, l’estruc­tura equi­li­brada i de rigo­rosa eco­no­mia, el deta­llisme sense excés, la vita­li­tat espontània.” També els de Marta Pes­sar­ro­dona: “Va ser, pro­po­sant-s’ho o no, una escrip­tora total.”