Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Un llibre, una reedició, una exposició i la recuperació del premi que porta el seu nom commemoraran els 25 anys de la mort de l’humorista gràfic Jaume Perich
acec7/3/2020



(Foto:)
 


Si hi ha una per­sona de mort pre­ma­tura que s’ha tro­bat a fal­tar al llarg del Procés ha estat l’humo­rista gràfic Jaume Perich. Per a una per­sona jove que no va conèixer la seva obra, la majo­ria dels seus acu­dits podrien pas­sar per haver estat fets el dia ante­rior. La seva intel·ligència, el seu sen­tit crític, la seva mirada lliure i, òbvi­a­ment, el seu sen­tit de l’humor expres­sat en un dibuix reso­lu­tiu, ha estat poques vega­des superat en aquesta feina cre­a­tiva que retrata la soci­e­tat amb humor i iro­nia.



Jaume Perich (Bar­ce­lona 1941-Mataró 1995) va morir d’1 de febrer d’ara ha fet 25 anys, en un moment en què ja havia desen­vo­lu­pat una gran car­rera però que encara tenia mol­tes coses a dir. Havia pro­ta­go­nit­zat els grans moments de finals del fran­quisme i de la tran­sició en què els dibui­xants gràfics se la juga­ven amb presó cada cop que feien un acu­dit. Va ser mem­bre fun­da­dor de dues capçale­res mítiques Her­mano Lobo i Por Favor i va publi­car en infi­ni­tat de dia­ris i revis­tes. I també van ser molt popu­lars els seus lli­bres reco­pi­la­to­ris com Auto­pista (1970) i Perich Match (1971), que feien cos­tat a infi­ni­tat de cases a les novel·les de Mai­gret, la Bíblia i els lli­bres de Círculo de Lec­to­res.



Per com­me­mo­rar els els 25 anys i rei­vin­di­car la seva obra, que es troba a l’Arxiu Històric de la Ciu­tat de Bar­ce­lona (Casa de l’Ardi­aca), s’ha pro­gra­mat una sèrie d’acti­vi­tats, com ara la publi­cació per part d’Angle Edi­to­rial del lli­bre Un abric verd de peni­cil·lina, una edició, amb pròleg de Jaume Cap­de­vila, Kap, un dels seus grans estu­di­o­sos, que conté mate­rial inèdit en què el dibui­xant tracta el tema de la seva edu­cació reli­gi­osa. “El meu pare –explica Raquel Perich– no va pas­sar una infància bona. Era un nen malaltís, amb un pare que tam­poc estava bé de salut i una mare que feia de modista mig d’ama­gat”, explica la filla de l’humo­rista gràfic. A tot això cal afe­gir-hi la seva edu­cació en una escola reli­gi­osa. “El va mar­car molt el tracte que va rebre dels reli­gi­o­sos.” El mate­rial d’Un verd peni­cil·lina va ser una tro­ba­lla. “Fa un any i mig el vaig tro­bar en una car­peta a casa els pares; era el pro­jecte d’un lli­bre que fins ara no s’ha pogut fer”, diu Raquel Perich, que també explica que més recent­ment s’han tro­bat més dibui­xos i esbos­sos, i que se’n podria fer una segona part.


Un altre lli­bre, en aquest cas una ree­dició, veurà la lluny aquest març en català i cas­tellà: Els gats d’en Perich. Es tracta d’una reco­pi­lació de vinye­tes en què apa­rei­xen gats, una espècie que era la gran pre­fe­rida de Perich de tot el regne ani­mal. El lli­bre el publica l’edi­to­rial bar­ce­lo­nina Tri­lita Edi­ci­o­nes.



Comis­sa­ri­ada per Kap i coproduïda amb l’Arxiu Històric de la Ciu­tat de Bar­ce­lona, El Born Cen­tre Cul­tu­ral aco­llirà, del 5 de març al 16 d’agost del 2020, l’expo­sició tem­po­ral Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat, on es podrà veure una quan­ti­tat impor­tant de dibui­xos ori­gi­nals i docu­men­tació per­so­nal inèdita.



La intenció de la mos­tra, a més de divul­gar de nou l’obra de Perich, és retre home­natge al dibui­xant de premsa i “esde­ve­nir un clam a favor de la lli­ber­tat d’expressió”, segons els orga­nit­za­dors.



El 2020 serà també el de la recu­pe­ració del premi Gat Perich d’humor gràfic i mediàtic, que l’any pas­sat no es va con­vo­car.




Jaume Vidal



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2