Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Eva Baltasar assoleix amb ‘Boulder’ el quart premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, amb Sebastià Perelló i Miquel Martín i Serra com a finalistes
acec4/2/2021



(Foto:)
 

Anna Gui­tart va ser l’spe­aker de la quarta edició del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any . Va salu­dar Jordi Cui­xart, que per pri­mer cop en les qua­tre edi­ci­ons ha sor­tit breu­ment del seu cal­vari –1.207 dies a la presó i la família pen­jada!– per poder ator­gar el premi.


Els tres fina­lis­tes: Eva Bal­ta­sar, amb Boul­der; Sebastià Perelló, amb La mar rodona, i Miquel Martín i Serra, amb La dre­cera, aspi­ra­ven a un nou premi que intenta ser el Gon­court, un premi de la crítica, però amb una bona dotació de 20.000 euros, més 5.000 d’afe­gits per a pro­moció del lli­bre. Els estranys, de Raül Gar­ri­ga­sait; Apren­dre a par­lar amb les plan­tes, de Marta Orri­ols, i L’espe­rit del temps, de Martí Domínguez, van ser els gua­nya­dors en les tres edi­ci­ons ante­ri­ors.


Abans del vere­dicte, Anna Gui­tart va fer un ter­cer grau, ama­ble cal dir, per par­lar amb els pro­ta­go­nis­tes. La pri­mera va ser la gua­nya­dora, Eva Bal­ta­sar. Va dir que inten­tava posar-se molt dins els per­so­nat­ges, fins l’efecte mirall. Va recor­dar les seves pas­se­ja­des per Xile i la feina amb l’edi­tora del Club Edi­tor, que li ha fet con­fiança i li dona temps. Des­ta­cava una de les fra­ses sobre el per­so­natge –“tria l’amor”–, abans de comen­tar aspec­tes de la mater­ni­tat, un dels temes de Boul­der en la situ­ació d’una pare­lla de les­bi­a­nes, amb “una fórmula de mater­ni­tat”, dit en les seves parau­les. Anna Gui­tart va des­ta­car la manera d’escriure, que Bal­ta­sar va pun­tu­a­lit­zar com “la manera d’escriure de manera poètica, cer­cant les imat­ges, les parau­les, la màgia de la lite­ra­tura”.


El canvi d’escrip­tor va ser cap a Martín i Serra, i els seus joves nar­ra­dors, sobre “un ambi­ent, un entorn i una atmos­fera per­duda en un Empordà genèric, que ja no exis­teix; amb una doble mirada, el nen de la infan­tesa a l’ado­lescència i la pèrdua de la riquesa pai­satgística; amb uns pares que són la consciència”. De la decadència del país i la devas­tació turística també ha escrit Perelló, que va defi­nir l’obra com una novel·la assaig, amb un cert to de farsa sobre la tran­sició i la història mallor­quina recent. Amb incògni­tes sobre l’hos­pi­ta­li­tat, “en un per­ma­nent estat d’excepció, on vivim encara, que forma part del que som ara”. Perelló va pre­ci­sar “El turisme és una forma de con­su­mir rea­li­tat, pai­satge. Han con­ver­tit Mallorca en un espai dis­po­ni­ble, on qui vul­gui venir faci el que vul­gui. I si ens venen a veure a nosal­tres?”


Imme­di­a­ta­ment, Gui­tart va anun­ciar que seria el mateix Cui­xart qui anun­ci­a­ria el gua­nya­dor. El pri­mer que va dir és que havia de tor­nar a la cel·la: “Feli­ci­tar-vos a tots per l’estímul i no per­dre l’espe­rança.” Molt prim i amb gre­nyes, Cui­xart va mos­trar-se crític, “sense la cul­tura la vida no té sen­tit”, i va ele­var un crit de socors per la inu­ti­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons que han aban­do­nat la cul­tura. Abans de donar el vere­dicte, va aca­bar para­fra­se­jat Isa­bel-Clara Simó amb l’explícit “que la cul­tura ho enva­eixi tot”. No ho veu­rem!



David Castillo

Punt Avui



Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2