Marta Pessarrodona
Per si algun dia no pots creure res
Per si algun dia no pots creure res
d'allò que de mi et diuen,
i els mesos d'hivern són més llargs que mai
o la calor enganxosa d'estiu dura massa.
Recorda: ens vam estimar.
No vam sentir ni rellotges, ni campanars,
ni timbres, ni telèfons, ni la remor
de l'amor nostre ferint-ne d'altres.
Per si algun dia no puc creure res
teu –una imatge com tantes
en la multitud imbècil d'un còctel–
i te m'acosto, i emmudeixo, i corro.
Recordaré: ens vam estimar.
Una guspira ho va encendre;
i el foc cremava com abans,
i després era bo de veure les brases.
Per si algun dia ens sembla
una anècdota, només un incident.
Recordaré: vaig sentir-me viva,
encara que m'entesti,
per sempre més, a negar-ho.
Del llibre Tria de poemes, de Marta Pessarrodona (Editorial Columna).
