Quadern de l'ornitòleg representa una metàfora de caràcter naturalista/expressionista respecte de l'observació de l'entramat social arran de la premsa. Durant uns anys l'autor hi ha col·leccionat aquelles notícies que, d'alguna manera, ens a vergonyen com a éssers humans i les ha transformades en poemes, emprant l'artifici de la lírica amb diverses perspectives que varien el punt de vista des del qual es canta. Es tracta d'un llibre que posa el dit a la nafra d'una ètica sobre la conducta humana, trepitjant amb equilibri, i sovint amb amarga ironia, el llindar entre denúncia i la misantropia. Parteix aquest vol del realisme –podria dir-se- brut, entre la violència i la tendresa, i conclou demanant l'oblit.