La casa de foc, de Francesc Serés i El país dels altres, de Leïla Slimani, dues novel·les que ofereixen mirades renovadores sobre el passat, han rebut els premis Llibreter 2021 en les categories de literatura catalana i altres literatures. "El record transformat d'aquells anys és el que quedarà dels anys que vaig viure al Sallent, i aquelles històries que he subratllat al llibre han permès transformar una mica el passat i potser el futur d'aquell espai", ha dit Serés, que a la novel·la reconstrueix, en clau de ficció, uns anys decisius que va passar a la Garrotxa, on un professor indaga en els secrets d'una família.

Els premis Llibreter han recordat que la pandèmia ha fet que aquest fos un any complicat per al sector, un any de "desesperança" però també de "perseverança i de superació", segons han explicat M. Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters, i Joaquim Bejarano, director de l'àrea del llibre de l'Institut Català de les Empreses Culturals. "Hem sentit una gran soledat, en alguns moments", assegurava Gemma Garcia, guanyadora d'un dels dos premis Memorial Pere Rodeja –l'altre ha sigut per al periodista Toni Puntí–: la llibretera de Vitel·la estava a punt d'inaugurar un nou local a Palafrugell quan va començar el confinament. Van poder fer-ho realitat a finals d'agost, amb una gran acollida per part dels lectors.

"La literatura té una càrrega simbòlica important", ha volgut explicar Serés, abans de recordar que en un dels túnels que ha travessat per arribar a Barcelona hi ha filtracions, un dels temes de la novel·la. "Hi ha gent que comença a parlar de la maledicció d'en Jordi de can Sol", ha dit, somrient, i no ha volgut avançar els seus plans literaris. "He de pensar molt bé com continuar: cada llibre em costa quatre o cinc anys, i enguany en faré 49", ha fet memòria. Serés, que amb La casa de foc va guanyar el segon premi Proa de novel·la, va ser nomenat director de l'Institut Ramon Llull la setmana passada. "La gràcia de la literatura és que no pots repetir una fórmula –ha continuat–: pots anar perfeccionant la teva estètica i el teu món, intentar incloure el màxim de gent possible, però això no t'assegura l'èxit". L'editor de Proa Josep Lluch ha definit La casa de foc com una "novel·la extraordinària, que es llegirà amb plaer durant dècades".

El país dels altres (Angle/Cabaret Voltaire), de Leïla Slimani, comença el 1944, en plena II Guerra Mundial, quan una jove alsaciana s’enamora d’un oficial marroquí de l’exèrcit francès. La parella es trasllada a viure a Meknès, a l’interior del Marroc, un lloc aïllat i pedregós, on les tensions socials i polítiques van creixent fins a la declaració de la independència. "Aquesta història és molt íntima i personal –ha explicat l'autora des de París–. Encara que sigui una novel·la amb un rerefons polític, està inspirada en la vida de la meva família. Els meus avis es van enamorar i es van instal·lar al Marroc, on van tenir una granja on vaig passar temporades durant la infantesa. Ells ho van passar molt malament per aconseguir tirar endavant. Des del món occidental ens mirem la colonització d'una manera a vegades reduccionista. Escrivint aquesta novel·la no volia jutjar ni decidir qui era bo o dolent, sinó explicar què volia dir viure al Marroc als anys 50, i la seva increïble complexitat".

A la novel·la, primera d'una trilogia en curs, l'escriptora aborda el racisme, l’homosexualitat, els drets de les dones i la maternitat, els problemes d’integració, la violència domèstica, el nacionalisme i l’islam. "La meva àvia va ser el referent en fer créixer la mirada feminista, perquè em va mostrar que una dona podia anar a tot arreu, si s'ho proposava", ha recordat Slimani, que va guanyar el premi Goncourt el 2016 amb Una dolça cançó (Bromera/Cabaret Voltaire), una novel·la sobre l'assassinat de dos nens a París per part de la seva mainadera marroquina.

En les categories de literatura infantil i juvenil, les obres guanyadores han sigut les novel·les La nena del far, d'Annet Schaap (Pagès Editors), Àunia, d'Ivan Vera (Akiara Books) i, en la categoria d'àlbum il·lustrat, Els estels, de Jacques Goldstyn (Editorial Joventut).

"Vaig començar a escriure el llibre com a treball de recerca del batxillerat", ha recordat Ivan Vera, que ha debutat als 22 anys amb Àunia, una història ambientada en un poblat iber, protagonitzada per una noia valenta, durant els anys decisius d'evolució fins a la maduresa. "La seva família no vol que sigui caçadora, sinó que es dediqui a les feines de la llar –ha continuat l'autor–. Juntament amb aquesta història d'autodeterminació personal hi ha també l'arribada del poble romà, un poble cohesionat i amb una llengua comuna que amenaça la supervivència dels ibers". L'editora d'Akiara, Ines Castel-Branco, ha explicat que quan va rebre el llibre li va encantar, però que no encaixava al catàleg: "Al principi em semblava que era com un bolet. Però més endavant em van fer pensar: «I si, en realitat, és un bolet màgic?» Estic molt contenta d'haver publicat aquesta novel·la juvenil, feminista i independentista, d'un autor tan jove".

La nena del far (Pagès), d'Annet Schaap, és la història de la filla d'un faroner que se sobreposa al pes de la foscor i l'adversitat en temps de pirates, mites i grans aventurers. El llibre, traduït al català per Maria Rosich, és una novel·la d'aventures escrita per una autora neerlandesa prolífica com a dibuixant. Ha col·laborat en més de 250 llibres infantils des del 1991, però no va ser "fins que va veure un far gris i solitari durant un viatge als Estats Units" –com ha explicat avui– que no es va decidir a debutar com a novel·lista. Amb Els estels (Joventut), Jacques Goldstyn explica una història "que, tot i ser típicament de Mont-real, ha acabat sent universal". Narra la trobada entre un nen jueu i una nena musulmana en un parc de la ciutat quebequesa. "Tots dos comparteixen la mateixa passió pels estels –ha recordat l'autor–. És una història on triomfen l'amor i l'astronomia, dues de les meves grans passions". La tercera és la literatura, que comparteix amb els autors, editors, llibreters i periodistes presents a l'acte de lliurament dels guardons.

Foto: MANOLO GARCÍA / CÈLIA ATSET