A punt d’arri­bar al número 127, El Nau­fra­guito s’ha con­ver­tit en un dels fan­zins més antics d’Europa. Nas­cut el 1989 com un but­lletí del grup Taca, la revista és un con­glo­me­rat de cre­a­ti­vi­tat i sen­tit de l’humor. Es troba en les millors lli­bre­ries, com ara La Cen­tral i Laie, però sobre­tot per l’immens tei­xit de lli­bre­ries del barri de Sant Antoni, on Cefe­rino Galán ha nau­fra­gat en nom­bro­ses oca­si­ons i té la revista per cons­ta­tar-ho. Quedo amb ell a la Ter­ra­nova perquè me n’expli­qui l’ori­gen: la pri­mera carta d’un nàufrag que va tro­bar men­tre feia el ser­vei mili­tar a Palma i tot el que ha com­por­tat. Entre les nom­bro­ses ins­truc­ci­ons i lemes dels monogràfics, em quedo amb el bolero del número 57: “Devuélveme el rosa­rio de mi madre (y quédate todo lo demás).” Dit i fet.