Oriol Bohigas i Guardiola va nàixer l’any 1925 a Barcelona. Era fill de l’assagista i periodista Pere Bohigas i Tarragó, catalanista reconegut influenciat pel noucentisme que, amb tota seguretat, va determinar la trajectòria del seu fill. Administrador general de Museus d’Art el 1931, col·laborador en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i encarregat de custodiar de fons artístics, va veure nàixer el seu fill en un any ben convuls dins la història del catalanisme. El 1925 va ser l’any en què el dictador Miguel Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, presidida per un altre arquitecte, Francesc Puig i Cadafalch; i l’any en què el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, va tancar el camp de les Corts del Futbol Club Barcelona després d’una xiulada de l’afició a l’himne d’Espanya durant el descans d’un amistós. Aquest esdeveniment es va produir el 17 de desembre de 1925, tres dies abans del naixement d’Oriol Bohigas.
Fill també de Maria Guardiola Ferrer, Bohigas va ingressar el 1943 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’on va eixir graduat tres anys després. El 1963, ja capficat en l’univers antifranquista, obtindria el títol de Doctor Arquitecte. El 1966 va participar en la Caputxinada de Sarrià, l’assemblea cridada a constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, que va comptar amb la presència de quasi 500 persones –estudiants, professors i intel·lectuals– al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i l’11 de març d’aquell any. El comissari Vicente Juan Creix va ordenar l’assalt a aquell convent va desembocar en la constitució posterior d’altres moviments pràcticament idèntics, però amb més força, que esdevindrien el germen de l’Assemblea de Catalunya, fundada ara fa 50 anys. A la Caputxinada també hi havia Salvador Espriu, Lluís Maria Xirinacs, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Xavier Folch, Montserrat Roig i Oriol Bohigas, entre més.
Si per alguna cosa va destacar Bohigas, en tot cas, va ser per la seua tasca cultural. Membre fundador del grup editorial Edicions 62, que va presidir entre 1975 i 1999, també va presidir la fundació Joan Miró, l’Ateneu Barcelonès i va rebre diversos reconeixements: Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya, Medalla Narcís Monturiol, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or en l’Arquitectura o el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig.
Abans, el 1951, havia fundat el Grup R d’arquitectura a Barcelona, adreçat a recuperar la modernitat en l’arquitectura i l’estètica catalanes durant la dictadura. Era la reacció a un franquisme cultural imposat, basat en el monumentalisme. Amb la voluntat de reimpulsar el noucentisme i l’arquitectura tradicional catalana, el grup feia exposicions i conferències per renovar la disciplina a la ciutat de Barcelona en anys difícils. L’Hotel Park, el Cinema Fémina o l’edifici d’habitatges del carrer Pallars van ser responsabilitat d’aquest grup.
Més tard, ja al 1962, amb el britànic David Mackay i amb Josep Maria Martorell Bohigas fundaria l’estudi d’arquitectura MBM, encarregat de projectar més d’un miler de plans arquitectònics i urbanístics a Barcelona. Destacaria, sobretot, la reconstrucció dels espais públics de Barcelona pensats per preparar les olimpíades del 1992. El pla de la Vila Olímpica del Poblenou, el Port Olímpic de Barcelona o el Parc del Litoral van sorgir d’aquest estudi que va canviar, cap per avall, la ciutat de Barcelona.
Entretant, Bohigas també va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona entre els seixanta i els setanta El 1980 seria nomenat delegat d’urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va decidir l’esdevenir urbanístic de la ciutat i entre 1991 i 1994 seria regidor de Cultura a l’Ajuntament amb el PSC, sota l’alcaldia de Pasqual Maragall. Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor Honoris Causa per la Universidad Menéndez y Pelayo de Santander, Bohigas ha estat reconegut per desenvolupar una sèrie d’estudis que han tocat tots els àmbits de l’arquitectura: la residencial, l’escolar, la d’edificis religiosos o la més ambiciosa reordenació urbanística.
