Dia 14 de juliol a les 20,00 hores
Diàlegs on line. Totes les veus del mar
Ada Castells dialogarà amb Núria Perpinyà, autora de la novel.la Diatomea
Diatomea Som al segle XXIII. S'han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra. El Bekele Jenklin, un físic víctima del canvi climàtic, proposa una solució radical: suprimir els mars i els núvols. La humanitat té dret a defensar-se de les agressions de la natura. Acabarà essent acceptada la seva idea demencial i demagògica? Diatomea és una novel·la plena d'imaginació, intriga i aventura en què Núria Perpinyà fa un nou gir en la seva carrera brillant i, en una original aposta per la literatura fantàstica, ens descobreix un món que podria ser el nostre: amb empresaris corruptes, polítics populistes, científics il·luminats i uns resistents que, com la Fronei, lluiten pels oceans entre la tristor i l'esperança, per tal que el planeta continuï essent profundament blau. «Cau una gota... i una altra... i una altra... Plou dins de casa i dins de mi. Gota, silenci, gota, silenci. Tot s'enfonsa dins una lletania que no calla. Res no em protegeix. Soc a mercè de la mala sort i de la natura més odiosa. Caminem per les habitacions convertides en piscines d'un pam d'alçada; aquesta nit o demà pot pujar més...».
Núria Perpinyà és escriptora nascuda el 1961 que viu a Barcelona. Prové d’una família matriarcal de comerciants de Lleida. Hereta de la seva mare la passió per la lectura. És especialista en literatura moderna i contemporània i professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. El seu caràcter és independent i relativista. Les seves novel·les, molt ben valorades per la crítica, es caracteritzen per l’originalitat temàtica, la ironia intel·lectual i l’experimentalisme. Núria Perpinyà ha publicat novel·les i obres de teatre sobre arquitectura i música (Una casa per compondre), bogeria (Mistana), ciència i homosexualitat (Un bon error), passions amoroses i alpinístiques (Al vertigen), museus d’art (Els privilegiats), cultures en extinció (Els Cal·lígrafs) i sobre l’anorèxia i l’addicció a internet (I, de sobte, el paradís; El vici).
A més de les seves assaigs sobre Gabriel Ferrater i l’Odissea, ha investigat sobre romanticisme, estructuralisme, educació, maquinisme, recepció estètica, deconstrucció, ruïnes artístiques i avantguarda teatral: Les criptes de la crítica. Vint interpretacions de l’Odissea. Més que una màquina. Ruins, Nostalgia and Ugliness. La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda. Caos, virus, calma.
