Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és poeta, traductor i crític literari. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985. Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana (i puntualment en francès i italià) i ha estat crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Va iniciar l'any 1963 la seva activitat com a poeta amb la publicació de la seva obra Mensaje de Tetrarca. Durant les seves obres de les dècades del 1960 i 1970 observa una fastuositat verbal amb la qual vol reclamar una poesia de sensacions. El distanciament culturalista i la reflexió metapoètica són també elements constants. Tot això li va valer el reconeixement unànime com un dels poetes més originals nascuts després de la Guerra Civil espanyola i que més havia modificat el panorama literari espanyol per la innovació de les seves propostes. En aquella època reivindicava les influències d'autors vius que coneixia personalment, com Vicente Aleixandre i Octavio Paz, així com les obres de Federico García Lorca o Wallace Stevens.

L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació de Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics.

Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.

José Luis Giménez-Frontín (Barcelona, 1943 - 2008) Poeta, narrador, assagista, traductor i crític literari. En 1981 i 1991 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua castellana amb el poemari Les voces de Laye i la novel·la Señorear la terra, respectivament, i en 2006 va obtenir el Premi Esquío de Poesia per Réquiem de las esferas. Va ser lector a les Universitats d'Oxford i Bristol i, durant gairebé quinze anys, director de la Fundació Caixa Catalunya. Havia estat vicepresident del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), cofundador, president i secretari general de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) i membre de l'Associació Internacional i l’Associació Catalana de Crítics d'Art. La seva trajectòria cultural li va valer la condecoració de Chevalier de l'Ordre National du Mérite.  La seva trajectòria en l'àmbit de l'assaig i la divulgació cultural es va manifestar en obres com El Surrealismo (primera versió, 1978), Camilo José Cela: texto y contexto (1984) i la guia-catàleg del Museu Teatre-Dalí de Figueres (1994). Els seus títols narratius més recents van ser Señorear la tierra (1992) i La otra casa (1997), mentre que en el registre memorialístic va conrear obres com Woodstock road en julio. Notas y diario (1996) i Los días contados (2008). Els seus primers llibres de poesia (La sagrada familia, Amor omnia, Las voces de Laye i El largo adiós) van ser recopilats per Pilar Gómez Bedate en Astrolabio. Antologia 1972-1988 (1989). També va editar La ruta de Occitánia, Poesía reunida (1972-2006); Zona zero (2003); Réquiem de las esferas (2006) i Tres requiems (2007). Com a traductor havia traduït obres de Lewis Carroll, Flannery O'Connor, Maurice Nadeau, Jean Jaurès, Salvat-Papasseit i Roselló Porcel.