Diumenge, 24 de novembre de 2024



Castellano  


Carme Riera s’ha inspirat en el mite de les sirenes clàssiques per escriure ‘La pau dels somnis feliços’, il·lustrat per Silja Goetz
acec28/11/2022



(Foto:)
 
L’edi­tora de 62, Pilar Bel­tran, va asse­gu­rar que Carme Riera no neces­sita pre­sen­tació. Per a una majo­ria és cert, però en farem cinc cèntims per a la resta. Nas­cuda a Palma el 1948, Carme Riera és catedràtica de la UAB i, des del 2012, mem­bre de la Real Aca­de­mia Española. Va debu­tar el 1975 amb els relats de Te deix, amor, la mar com a penyora, títol seguit d’una quin­zena de novel·les, cinc títols més de relats, tres de prosa, sis d’infan­tils i dotze assa­jos lite­ra­ris, que li han pro­por­ci­o­nat els pre­mis més des­ta­cats, inclòs el Naci­o­nal de Cul­tura del 2001.


Ara pre­senta La pau dels som­nis feliços (Edi­ci­ons 62 i, en cas­tellà, Bru­guera), un relat il·lus­trat per l’ale­ma­nya Silja Goetz i amb una edició molt cui­dada. L’autora es va afa­nyar a acla­rir que “és un lli­bre pen­sat per al públic adult, tot i que acces­si­ble per a tot­hom”.


La pro­ta­go­nista, la Nise, és una sirena jove i curi­osa que té ales en comp­tes de cua de peix i que, després d’anys de viure reclosa en una illa para­disíaca regida per un matri­ar­cat, deci­deix fugir i veure món. L’aven­tura la porta a des­co­brir els humans. I tot can­viarà.


“Riera fa una recre­ació ben actual i per­so­nal de la figura mítica de la sirena, com a pre­text per explo­rar les múlti­ples for­mes, impli­ca­ci­ons i con­tra­dic­ci­ons de la sen­su­a­li­tat i el desig de les dones”, comenta Bel­tran, abans de recor­dar que “fa set anys ja va publi­car La veu de la sirena”, tot i que en aque­lla ocasió era un encàrrec. Per a Isa­bel Sbert, direc­tora literària de Bru­guera, “és la història de la ini­ci­ació d’una noia, que és una sirena, amb un gran tema de fons com és el de la mater­ni­tat i bevent de la tra­dició oral mallor­quina”.


Carme Riera va escriure les nou parts de la nar­ració –de to bucòlic i alhora crític i refle­xiu, amb pin­ze­lla­des de Les mil i una nits– durant el con­fi­na­ment i això “li va per­me­tre viat­jar ben lluny amb la ima­gi­nació”, va comen­tar Bel­tran.


“El novem­bre és el mes de l’any que menys m’agrada, però aquest cop, literària­ment, està sent molt bo; el dia 14 va fer 50 anys exac­tes de la publi­cació de Te deix, amor, la mar com a penyora; ara som aquí pre­sen­tant aquest lli­bre i el dia 25 s’estrena a Palma Arxi­duc, una òpera de la qual he escrit el lli­bret”, va comen­tar Riera amb satis­facció.


Pel que fa al fet que la seva sirena tin­gui ales i no cua, Riera va recor­dar que “les sire­nes de l’Odis­sea tenien ales” i que la cua de peix els hi van posar després, Ander­son i Dis­ney, es podria resu­mir. “A més, en la nos­tra tra­dició, la sirena sem­pre és nega­tiva, una femme fatale, i la meva no és així.” Però sí que té un cant poderós...


La Nise és una sirena que s’adona que amb ales en comp­tes de braços no podrà bres­so­lar un nadó. “La mater­ni­tat és una opció, pot ser un plus, però no ser-ho no des­me­reix; pel fet de ser mare no ets més dona, i això que estic con­tenta d’haver-ho estat”, asse­gura una illenca con­vençuda que “no podria viure en un lloc sense mar”.







   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2