Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Tot el gruix literari
acec9/1/2023



(Foto:)
 

Un cop superats els clàssics resums de l’any pas­sat arri­ben els de què es pre­para per al nou. Literària­ment, el pri­mer bloc anual de nove­tats (el segon és a finals d’agost, de cara a La Set­mana del Lli­bre en Català, al setem­bre) es pre­veu ben nodrit, grui­xut. Us ofe­rim una tria només de nar­ra­tiva ori­gi­nal en català, però també hi ha poe­sia, assa­jos, no-ficció, divul­gació, tra­duc­ci­ons d’altres idi­o­mes, ori­gi­nals en cas­tellà, etcètera.


Jugant amb el terme grui­xut, s’ha gua­nyat obrir el resum Miquel de Palol, amb l’obra Boo­tes (Navona), “una al·lego­ria monu­men­tal sobre el destí de la huma­ni­tat i una metàfora des­pi­e­tada sobre la cru­el­tat del poder i les injustícies de la nos­tra soci­e­tat”. N’hi ha tan­tes, d’injustícies, que l’autor ha neces­si­tat 1.280 pàgines per expli­car-les. Tindrà un preu de 49 euros, que el paper va car.


El segell Uni­vers, del Grup Enci­clopèdia, ha acon­se­guit fit­xar diver­sos autors de ven­des altes que publi­ca­ven a Grup 62. Després de noms com ara Lluís Llach, Sílvia Soler, Gemma Lie­nas i Jordi Cabré (que té nove­tat, Hi ha algú altre, crònica d’una sepa­ració a ritme de jazz) és el torn de Mel­cior Comes (publica El dia de la balena, un relat d’estiu amb amis­tats i amors d’infan­tesa) i Xavier Bosch, amb una novel·la de la qual encara no volen dir ni el títol. També deu ser de gruix el cost que han tin­gut aques­tes apos­tes.


No és estrany que els autors canviïn d’edi­to­rial, de vega­des per anar d’una de pode­rosa a una de modesta, però sovint per anar d’una d’inde­pen­dent a un gran grup, com és cas de Marta Orri­ols, que ha deixa Peris­copi per publi­car La pos­si­bi­li­tat de dir-ne casa a Proa. Narra el retorn a Bar­ce­lona d’una cor­res­pon­sal després de vint anys d’absència i l’encaix amb la família, els amics i un antic amor.


Entre les nove­tats del 2023 hi ha un retorn com el de la pro­ta­go­nista d’Orri­ols. Després de gua­nyar el Pla del 2002 amb Una victòria dife­rent, la peri­o­dista Eva Piquer torna a la novel·la amb Ater­ratge (Club Edi­tor). La història és inqui­e­tant, si més no: una dona vola a Islàndia amb tres des­co­ne­guts per foto­gra­fiar-se dins la car­cassa d’un avió que es va esta­ve­llar fa anys.


Qui es manté fidel a la pri­mera edi­to­rial que va con­fiar en ell amb Els estranys és Raül Gar­ri­ga­sait, que publica Pro­fe­cia a Edi­ci­ons de 1984. L’obra parla del poder del que és indòmit i mos­tra un pre­sent en què és difícil ima­gi­nar o pro­fe­tit­zar cap futur que no sigui una dis­to­pia. Oriol Molas, també a 1984, publica El lla­pis ver­mell, un repàs de la memòria històrica.


L’Altra ha fit­xat Ada Cas­tells, que si bé va publi­car els pri­mers set títols a segells del Grup 62, els dar­rers deu anys ha estat una mer­cenària de les lle­tres. A Solastàlgia ens pro­posa una reflexió sobre l’eco­an­si­e­tat davant la crisi climàtica. La mateixa edi­to­rial publi­carà La pell del món, de Xavier Mas Cra­vi­otto, en què des­criu com la infan­tesa no feliç con­di­ci­ona la vida.


La cen­sura política­ment cor­recta des­a­con­se­lla publi­car res sobre segons quins temes tabú, però altres que ho eren, són de barra lliure. Joan Jordi Mira­lles treu Tri­om­fa­dor (Males Her­bes). Hi novel·la els mal­trac­ta­ments físics i psi­cològics que va patir a La Masia del Barça, on va viure entre els 15 i els 18 anys com a part del plan­ter de bàsquet. D’alguna manera, Enric Cal­pena com­pensa la visió nega­tiva amb Barça en guerra (Edi­ci­ons 62), sobre l’efecte de la Guerra Civil Espa­nyola en el club.

Coma­ne­gra, dins del pro­jecte de publi­car l’obra com­pleta del des­a­pa­re­gut Jordi Cussà, treu una edició revi­sada molt a fons (més de mil can­vis) de la ja mítica Cavalls sal­vat­ges.


Angle publica Una història és una pedra llançada al riu, una novel·la de Mònica Batet sobre el caràcter cíclic de la història, i Inter­na­ment, debut d’una altra Mònica (Ramo­neda), que narra un cas de depressió. Un altre debut serà el de Josep Girós, amb No robaràs, per a La Segona Perifèria.


Imma Monsó s’ha pas­sat a Ana­grama i publi­carà La mes­tra i la bèstia, en què una mes­tra amb pro­ble­mes de comu­ni­cació comença a tre­ba­llar el 1962 en un poblet del Piri­neu riba­gorçà.


La Cam­pana publi­carà dos autors potents, Albert Sánchez Piñol, amb Pregària a Prosèrpina (500 pàgines sobre la fi del món des de la Roma clàssica), i Lolita Bosch, que pre­senta la novel·la Bar­ce­lona, ciu­tat de secrets. La Magrana, ara del mateix grup edi­to­rial que La Cam­pana, perquè no només hi ha transac­ci­ons d’autors, publi­carà Marí, de Maria Mercè Roca, i Després de la tem­pesta, d’Emili Bayo.


Pep Coll publica La llarga mig­di­ada de Déu (Proa), i tan llarga, 600 pàgines! És evi­dent que és una tem­po­rada de gruix. Hi relata l’odis­sea d’uns ado­les­cents que fugen dels nazis a través dels Piri­neus. L’enig­mista de capçalera Màrius Serra publica La dona més pin­tada (Proa), sobre l’enigma –és clar– del pin­tor Maties Palau Ferré, que cre­mava els seus qua­dres.


Fer­rant Tor­rent, des del 1984, ha publi­cat unes 25 obres a Columna, això és fide­li­tat recíproca. Ara toca Memòries de mi mateix, amb nazis i fran­quis­tes. El músic Gerard Quin­tana, després de gua­nyar el Llull, pre­senta a la mateixa edi­to­rial La puresa de l’engany.


La llista és molt més llarga, amb noms com ara Enric Casas­ses, Andreu Martín, Anna Car­re­ras, Pere Antoni Pons, Sebastià Ben­na­sar, Jordi Fer­nando... Ja en par­la­rem, de mica en mica.








   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2