Fernando Carbonell parla de la cultura sefardita en una ‘conferència-performance’
25/1/2011
Fernando Carbonell cantant en un moment de la conferència (Foto:Carme Esteve)
| |
Les conferències del filòsof Fernando Carbonell no deixen ningú indiferent. Cants, narracions i projeccions per endinsar-se en la cultura sefardita, en un acte que ell qualifica de ‘recorregut vital”. Per això les seves propostes s’apropen més a una performance que a una ponència. L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya va oferir la possibilitat de viure aquesta experiència, el passat 24 de gener, a l’Ateneu Barcelonès, on Carbonell va oferir la conferència “La Luna en Lucena. Un gráfico sefardí de la creación: Cábala y Canto”. El públic va omplir la Sala Josep Maria de Sagarra, expectants a l’espectacle de Carbonell.
La conferència presenta les bases de la cultura sefardita, “a través d’un llarg recorregut de tota la història de la cultura espanyola, dins la història universal i del misteri de l’humà”, explica Carbonell. I ho fa amb una proposta formal i una estètica original que reflexiona sobre els sentits de la Càbala i recorre la història sefardita. El conferenciant va acompanyar la paraula amb cançons sefardites les fonts musicals de les quals procedeixen de la gran cantant Sofía Noel. En parlar de la Càbala, i del famós llibre del Zohar, van entrar en joc les projeccions de fotografies de la seva filla, Debla Carbonell. “Una conferència-concert-performance de Fernando Carbonell és una experiència meravellosa i molt recomanable per alleujar les penes i donar gràcies a la vida”, afirma Armando Lozano, director de la Federació per a la Pau Universal.
Fernando Carbonell (Còrdova, 1949) és doctor en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid i soci fundador i directiu de l’associació cultural CRUCE. Arte y pensamiento contemporáneos. Entre les seves obres i articles de filosofia i crítica artística figuren: “¿Qué pensamiento disimula Matilde?”, catàleg de l’exposició de M. Quejido en el Museo Español de Arte Contemporáneo, Madrid, 1988; “Votad al azar. Insumisión”, a Milagro, Galería May Moré, Madrid, 1994; “Arte y pensamiento a fin de siglo”, a La bocca della verità, núm. 1, Academia de España, Roma, 1998. “Proposte etiche all'arte contemporanea”, a Segno, núm. 202, febrer 1999, Palerm; “Odio la prensa”, a Inventario, núm. 9-10, Madrid-Barcelona, 1999; i “Improvisación, música y pensamiento contemporáneo”, a Doce notas, núm. 10, Madrid. desembre 2002.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
