L’any 2009 va morir la Maria Cantenys Pla. Tres anys després, la seva neta Marina Ramió Suñer, amb qui mantenia un vincle molt especial, va trobar a casa de l’àvia una caixa molt grossa i amb molts papers. Amb la mare van començar a destriar-los: hi havia records familiars però també documents oficials, amb tampons i segells, que són els que atorguen veracitat a la història. D’entre aquesta paperassa, que en altres famílies s’hauria cremat o simplement llençat, hi havia un document amb la signatura de Rosa Pujol Corominas (1867-1953) sota el logotip d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Sindicalista i feminista
La Rosa Pujol era coneguda pels veïns com la Juliana, un sobrenom vinculat al mas Julià de Boadella i les Escaules, on havia nascut i s’havia criat i d’on se n’havia anat per casar-se amb en Martí Suñer, un pagès de la Vajol amb qui va tenir cinc fills: la Constança, l’Elvira, la Primitiva, en Miquel i en Joan.
La història de la seva rebesàvia és, per a la Marina Ramió, “un tatuatge pendent”. Hi ha marques a la pell que l’han fet ser qui és, des de la de la mare Trini o la tia Montse, i sobretot l’àvia Maria Cantenys, casada amb un net de la Juliana, i la dona imprescindible en aquesta història, ja que va fer de baula transmissora d’una memòria molt fràgil, la de les dones, i en especial les que s’han fet fortes a pagès.
L’àvia explicava a la neta adolescent que aleshores tenia altres coses al cap, “la gran dona que havia estat la Juliana”. Entre els papers de la caixa de casa l’àvia Maria també hi havia una donació en vida i un testament segons el qual el mas Julià el va heretar la Rosa i el seu marit, Martí. També els estatuts del sindicat agrícola de Boadella i el trull de l’oli durant la República on consta la Rosa Pujol com a presidenta. “Si amb la mare no haguéssim remenat papers familiars no hauríem sabut d’ella”, destaca la Marina Ramió. Així, un cop feta la troballa de l’avantpassada, va voler recuperar el nom de la Juliana i situar-la al mapa de la memòria amb la novel·la La vida de la Juliana (Diversidad Literaria, 2022), escrita en castellà perquè l’autora s’hi sent més còmoda a l’hora de narrar ficció. Basada en dades, fets i personatges reals, un 90% és ficció. L’objectiu és donar a conèixer un arbre familiar amb una arrel molt potent: la Juliana. Perquè la investigació de la Marina Ramió es va topar amb el silenci dels qui ja no hi són. D’aquí el format de novel·la històrica. Així entrellaça noms propis de la història com ara el del president Macià amb noms com els de la Juliana, als marges de la història en majúscules. “També pretén ser una novel·la feminista”, i recorda que molts cops es busquen feministes en llocs llunyans i les tenim molt a prop. “No és l’única. Estic segura que hi ha més Julianes.”
Marina Ramió Suñer és comercial de professió i el 2015 va ser escollida regidora per CiU a Boadella i les Escaules; explica que la implicació en política prové de l’ADN de la Juliana. Col·labora en premsa i a Ràdio Vilafant. El llibre es va presentar el 21 de gener a Sant Miquel de Campmajor, població natal de l’autora i nexe d’unió amb la rebesàvia, ja que la seva mare, Ignàcia Corominas Paralols, també hi era nascuda. El 5 de maig es presentarà a la biblioteca de Palafrugell a les sis de la tarda i el 12, a les tardes literàries de Vilafant a les set de la tarda.
