Rosa Maria Torrens Guerrini/ Nirvair Kaur (Barcelona, 1969)  Des de 1997 és professora Titular a la Universitat de Barcelona, en l’àmbit de la Lingüística Aplicada. Ha impartit diferents seminaris i cursos de postgrau a a Catalunya, Espanya Argentina i Uruguai L’any 2011 va rebre el premi Lupa D’Or de l’Institut d’Estudis Catalans com a coautora del millor llibre de sociolingüística en català. Ha escrit tres poemaris (Cuando el arco está tensado 2012, Y si 2016, Potetes de sucre 2017, Montse 2023). Ha publicat a diferents antologies i revistes de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica, entre d’altres: Indignhadas (2013) Urania Ed., Erotizhadas (2014) Unaria Ed., Las tardes del Laberinto (2013) In- Verso Ed., Poesía des dels balcons, In-Verso 2013, Beletra Almanako (amb poemes traduits al esperanto), i a la revista Prisma de la Fundación Jorge Luis Borges (Buenos Aires) (2015). L’escriptora escriu, des de sempre, donant testimoni de la vida amb una mirada honesta que posa llum a tots els esdeveniments.  Amb formació teatral i musical, ha creat diferents espectacles en l’àmbit de la poesia i de la música, amb diferents textos des de Santa Teresa de Jesús fins a poesia contemporània, propia i altrui, i en compayia de diferents instruments i estils, així com de música electroacústica. Ha actuat a diferents locals i festivals de Catalunya, Espanya, Europa i Llatinoamèrica. Des de l’any 2015 inicia a formar-se en l’àmbit de la sanació. Està titulada en Kundalini ioga, en numerologia Karam Kriya, Sat Nam Rasayan, Healing Hands i d’altres disciplines que influeixen directament en l’àmbit de la seva creació artística. Imparteix cursos de Ioga i Meditació per adults a l’Ajuntament de Castellar del Vallès i a la Universitat de Barcelona, adreçats als estudiants de totes les facultats.  El seu darrer poemari és Montse.

 Montse és una celebració de la vida.  Tots venim de la vida i anem cap a la mort; el camí que fem abans de la mort, és vida. Una vida plena gràcies a la certesa de la mort. La meditació diària en la mort d’una manera serena i conscient. Aquest llibre és un testimoni fidel d’una relació d’amor viscuda des de la plenitud, durant la vida, durant la malaltia i en l’acompanyament cap a la mort.  I tot allò que ve després. En aquest poemari trobaràs vivències que es situen en un lloc ple de llum i podràs entendre com es pot viure el dolor i la pèrdua d’una manera lluminosa.

Just understand one word, take it from me, I am not giving you any Sanskrit word or any religious word or anything, I am just telling you something which will survive, you through odds. Whenever you face anything and you don’t have a answer, just call yourself inside and say victory, lean on victory. Make it a guide word, make it a precious word, make it your religion […] just utter the word victory and go on. (…) Utter mentally word victory, you will find the strength of hundred angels behind you on the spot.  (Yogi Bhajan, Los Angeles Lecture, 31.12.1992)

Entre la meva vida abans de la Montse, la vida amb  la Montse, el procés de malaltia, la seva mort i la seva absència no hi ha espais.  No hi ha mesura. És un continuum de la meva ànima manifestant-se en aquest pla, sense lapses d’espai-temps. De qui jo era abans de venir a aquest món, de qui sóc ara, i de qui seré. Res ha canviat, només la seva percepció. Gràcies per haver-me revelat aquest coneixement. Gràcies Montse, per sempre viva.