El famós dibuixant de còmics català Francisco Ibáñez, conegut especialment per ser el creador de 'Mortadel·lo i Filemó', ha mort aquest dissabte a 87 anys a Barcelona, segons ha informat l'editorial Penguin Random House. "Acomiadem la figura més important del còmic espanyol, que ens deixa l'enorme llegat de la seva lucidesa, sentit de l'humor i més de 50.000 pàgines amb personatges memorables que han fet feliços un gran nombre de lectors", ha dit l'editorial, que el pròxim dilluns a les 12:30 hores es farà una cerimònia "oberta al públic" en el Tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona.
Ibáñez va néixer a Barcelona el març de 1936, pocs mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Va començar a treballar de molt jove en feines que sempre compaginava amb col·laboracions en revistes. Als 21 anys, però, va decidir dedicar-se al còmic a temps complet. Així, el 1957 va començar a col·laborar amb l'Editorial Bruguera, al costat d'historietistes de renom de l'època.
Primer es limitava a publicar acudits, fins que un any més tard va publicar la seva primera tira còmica a la revista Pulgarcito. Havia nascut l'estimada parella de detectius privats, Mortadel·lo i Filemó, que es convertirien en els seus personatges estrella. En la dècada següent Ibáñez va crear tot un univers de sèries com ara 'La familia Trapisonda, un grupito que es la monda', '13, rue del Percebe', 'El botones Sacarino', 'El doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo', 'Rompetechos', 'Doña Pura y Doña Pera, vecinas de la escalera', o 'Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio'. Aquestes es van publicar en revistes com El DDT o Tío Vivo.
Tanmateix, l'èxit dels detectius de l'organització secreta T.I.A. (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia) va ser inigualable a qualsevol altre personatge. Mortadel·lo i Filemó van passar a protagonitzar històries llargues a partir dels anys 70 amb la publicació d'àlbums d'aventures. El primer va ser El sulfat atòmic, el 1969 i el seguirien un total de 219 publicacions més en les següents dècades. Els personatges fins i tot van arribar a adaptar-se en dibuixos animats i en una pel·lícula amb persones reals el 2003.
La seva feina ha estat reconeguda amb múltiples guardons. El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i el 2002 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts. Més recentment, a Catalunya se li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 2021. Però Ibáñez no només va aconseguir enganxar amb les seves històries al públic d'Espanya, sinó que va arribar a l'esfera internacional, motiu pel qual és considerat l'humorista gràfic més prolífic del país.
