Baltasar Porcel era un home volcànic, capaç de ser amic del Rei i de Jordi Pujol, i alhora fascinar-se per un fanzine o llançar grans elogis sobre un llibre d’edició marginal a la columna de La Vanguardia . A la seva residència de Vallvidrera –que podem situar en descripcions de la seva novel·la Les pomes d’or –, el narrador i periodista mallorquí t’ensenyava la seva pinacoteca, amb una predilecció especial per Bartolozzi i Arranz Bravo, però indefectiblement ens dirigia cap a l’única fotografia exposada, un retrat de Bakunin, pel qual sentia devoció. Cal no oblidar que un dels seus llibres periodístics importants va ser La revuelta permanente , premi Espejo de España de 1978, una entrevista retrat de l’anarquisme del segle XX de l’exiliat cenetista Joan Ferrer Farriol, amb qui va passar moltes tardes al París del 1970.

Després de la seva mort el 2009, com la majoria dels escriptors d’aquí, Porcel se n’ha anat als llimbs. Recordo la voluntat de lluitar contra el càncer que li va segar la vida, que contrastava amb els articles que havia escrit sobre nits d’insomni i entrades a l’hospital per una simple indigestió. Davant la perplexitat de propis i estranys, els responsables de la selecta revista Jot Down han decidit esmenar aquest oblit injust i reeditar en castellà la novel·lística completa de Porcel -apareguda originalment en català, i traduïda en edicions avui fora de circulació- dins de la col·lecció ‘Los libros rescatados’, sota la direcció del mallorquí Basilio Baltasar (novel·lista, assagista i director de la Fundació Formentor) i impulsada per l’editor sevillà i responsable de la revista Jot Down , també editorial, Ángel L. Fernández Recuero.

Ja han aparegut els tres primers títols, les traduccions de Les pomes d’or , Cavalls cap a la fosca ’ i Difunts sota els ametllers en flor , en sòbries edicions de format trade de molt bon llegir. En els dos primers casos s’han aprofitat traduccions ja existents i en l’última se n’ha encarregat una de nova a Teresa Galarza Ballester.

Basilio Baltasar reivindica el paper de la literatura catalana a través d’aquest gran exponent: “No sé a què atribuir un fenomen que ha persistit en l’àmbit dels costums culturals espanyols: la rotunda admiració per les lletres anglosaxones i la celebració infatigable de les traduccions que traslladen la seva maquinària cultural”, diu. Continua explicant que probablement sigui el fruit d’una curiositat cosmopolita sincera i un gest de generositat amb els autors llorejats en anglès. “S’accepta amb entusiasme la seva narrativa com si fos el signe dels temps, la veu del món modern, el geni de la moda, el dictat de les tendències: allò que cal llegir. Aquesta obertura de mires, de tan depurat esnobisme, aquesta fam cultural, contrasta agudament amb el desinterès que sovint han despertat les traduccions de les obres literàries escrites en català”.

El director de la Fundació Formentor afirma que aquesta anomalia mereix una psicoanàlisi corporativa: “A què cal atribuir l’apàtica indiferència històrica per la literatura catalana? És que les traduccions d’aquesta llengua es consideren un gènere de ‘segona mà’? Li adjudiquen les silencioses convencions culturals un rang secundari? L’obra de Porcel és un bon exemple d’aquesta omissió estranya, el mur invisible, la desgana difusa”.

Basilio Baltasar reitera que la potent obra narrativa de Porcel pot competir en esplendor amb qualsevol rival “estranger” i no obstant mai no va despertar la passió lectora que mereix. “Potser aquesta indolència serà el resultat d’un anònim i arrelat prejudici? El símptoma d’un presumptuós desdeny?”. Basilio Baltasar conclou que per aquest motiu és tan revelador l’interès de l’editor de Jot Down per l’obra de Porcel: “S’ha despertat un interès genuí, l’ímpetu que necessita la seva obra per arribar al lector en espanyol. És una excel·lent oportunitat”.

Tot s’inicia amb l’edició de l’assaig biogràfic de Sergio Vila-Sanjuán, El jove Porcel , una aproximació detallada de la gestació de l’obra de Porcel als anys seixanta, territori que el biògraf ha explorat en diferents ocasions. Apunta que la narrativa de Porcel és especialment oportuna perquè combina el líric de les descripcions del paisatge amb l’èpic, més donat a l’acció i a la violència. En aquesta intersecció, Porcel explota com ho va fer Hemingway, un dels seus referents. Porcel podia descriure un paisatge com en una aquarel·la i dues pàgines després submergir-nos en una escena de sexe tòrrid o de combat militar.

Fernández Recuero recorda que la idea “va sorgir després d’assistir a unes Converses a Formentor on Vila-Sanjuán va parlar de Les pomes d’or . Em vaig animar a llegir la basta obra narrativa de Porcel, adquirint gairebé tots els llibres de segona mà. Vaig demanar consell a Basilio Baltasar per recuperar la seva obra i em va posar en contacte amb els hereus que van acollir molt bé el projecte. Al costat de Basilio vam idear la col·lecció de “Los libros rescatados”.

Amb fons propis i a l’espera del suport de l’Institut Ramon Llull per a la nova traducció de Difunts sota els ametllers en flor’ i al Ministeri Cultura per a la propera publicació d’ Els argonautes , Fernández exposa que “publicar Porcel connecta amb la missió de Jot Down de descobrir autors i la seva obra, sense límits formals ni de contingut. Gairebé sempre, solen ser autors que estan enlairant-se però, també, amb la col·lecció de ‘Los libros rescatados’ volem posar el focus en els qui, com Porcel, tenen un talent descomunal però són grans desconeguts per als nostres lectors.” A punt de finalitzar el primer cicle, a les solapes ja anuncien l’aparició de noves obres mentre mantenen la intenció de publicar fins a les darreres que va escriure l´autor d´Andratx. Títols com Cavalls cap a la fosca , Les primaveres i les tardors o L’emperador o l’ull del vent són la cúspide d’una obra singular que mereix ser recuperada i llegida .

Baltasar Porcel Las manzanas de oro, Caballos hacia la noche i Difuntos bajo los almendros en flor Editorial Jot down