Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Quintana dins el reialme de la mentida
5/7/2024



(Foto:)
 
Resulta notable la incorporació d’elements biogràfics o la descripció de la Girona dels noranta



Després d’una llarga tra­jectòria com a can­tant i com­po­si­tor dins Sopa de Cabra i als seus dis­cos per­so­nals, Gerard Quin­tana (Girona, 1964) ens va sor­pren­dre el 2019 amb la novel·la Entre el cel i la terra, Dos anys després es duia el premi Ramon Llull per L’home que va viure dues vega­des i ara torna al ter­ri­tori lliure de la novel·la amb La puresa de l’engany, com les dues ante­ri­ors a Columna. La nova és una obra, i alhora una reflexió, sobre la men­tida, no tan exa­ge­rada com les ante­ri­ors, més tra­vada, pot­ser perquè no fa tants salts al buit i els com­por­ta­ments, sovint vita­lis­tes i mille­ri­ans –una cita de Henry Miller obre la nar­ració– es man­te­nen fidels als clímax i a l’arti­cu­lació dels per­so­nat­ges que l’autor dibuixa. En aquest sen­tit és, sens dubte, un pas enda­vant, la demos­tració fefa­ent que Quin­tana creu en la lite­ra­tura i no serà flor d’un dia com alguns varen vati­ci­nar. Diria més, La puresa de l’engany és ja una novel·la que con­venç, i la seva com­ple­xi­tat és alhora la seva sen­zi­llesa.


El per­so­natge prin­ci­pal és un direc­tor de cinema gironí a prop de la cin­quan­tena. En un viatge a Cuba amb la seva sen­sual i jove amant podem entre­veure els capri­cis de la passió, amb tòrri­des experiències sexu­als de la noia sub­ven­ci­o­na­des pel direc­tor. Un punt de par­tida que s’anirà com­pli­cant per les cares dobles sobre el que és i el que es repre­senta, sobre la men­tida i les mit­ges veri­tats, sobre la vida i la mateixa ficció on la novel·la es corona. Quin­tana no té incon­ve­ni­ents per intro­duir-nos en un canvi a la mateixa Cuba quan els dos amants conei­xen una pare­lla de illencs, que en prin­cipi no estan rela­ci­o­nats entre ells. Una il·lus­tració que com­pra a l’Havana serà un dels fils con­duc­tors de la novel.​la men­tre el viatge dels pro­ta­go­nis­tes els porta també a una cai­guda als inferns, que Quin­tana des­criu amb eficiència.


Resulta nota­ble la incor­po­ració d’ele­ments biogràfics bar­re­jats amb la ficció, la des­cripció de la Girona dels anys noranta, que el can­tant coneix tan bé i que ha recreat en molts temes dels Sopa, des dels enganys fami­li­ars a l’apa­rició de l’amant cubà de la noia, un poeta que ha estat con­vi­dat per una de les asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals de la ciu­tat, i té molt èxit. El pro­ta­go­nista retroba la noia cubana en un bor­dell de Bar­ce­lona. Quin­tana ho va far­cint tot amb esce­nes meta­li­teràries, on podem tro­bar des del Miller esmen­tat a Nabokov o Antoine de Saint-Exupéry. O a l’Edip Rei on desem­boca tot ple­gat en un gir magis­tral, amb ceguesa inclosa. Molt diver­tit és també el cameo que Gerard Quin­tana fa sobre els matei­xos Sopa de Cabra. Engany o veri­tat? Ho des­co­bri­ran poc a poc gau­dint ple­na­ment de la lec­tura. La ficció mana.




David Castillo - El Punt AVUI


   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2