La presentació de l’obra Cefalonia, del poeta milanès Lugi Ballerini (1940), en edició bilingüe (Vaso Roto, Poesía; traducció de Lino González Veiguela, 2013), va ser realitzada pels professors Rossend Arqués (UAB) i Valentí Gómez (URoma3). El poeta Luigi Ballerini, professor als EUA, és un epígon de la neoavantguarda italiana. La seva obra poètica, que consta ja de deu llibres, explora la dialèctica de la figuració implícita en el títol del seu primer llibre Che figurato muore: la representació és indefugible, però alhora comporta la mort mateixa de la significació. D’aquí la reticència que domina en la seva poesia, com la cuirassa de Perseu que salva de no acabar empedreït. 

Hereu de la poesia experimental, els seus camps de batalla són la llengua en tots els registres i funcions (en primer lloc, la metalingüística) i el foragitament o reducció del jo com a productor de significat. La poesia d’avantguarda parteix de l’emoció, perquè no hi ha art sense sentiment, però la considera només el motor d’arrencada d’un discurs que s’allunya cada vegada més del subjecte de l’enunciació per recollir totes les veus que aquella emoció congria en el dictat poètic. 

Cefalonia (2005) és una extraordinari exemple de la seva poesia, que parla sobre els fets històrics de la massacre a Cefalonia de reüll (el text), però esguarda de cara tot un reguitzell d’arguments universals (el context), que són els que preocupen l’autor, per concloure en un (metatext) simbòlic i arquetípic, com el fet homèric de les migracions i la necessària mobilitat i fragilitat de l’ésser humà.