A la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, s’hi ha celebrat un simposi sobre Alejandra Pizarnik per commemorar el 45è aniversari de la publicació del seu llibre Extracción de la piedra de locura, el 1968. Coordinat per Manuel Fuentes i Maribel Calle, a l’acte hi ha participat la poeta i assagista M. Ángeles Cabré, sòcia de l’ACEC, amb la ponència Alejandra Pizarnik, una poeta en carne viva, i la posterior taula rodona. Altres ponències i taules rodones van ser les de Vicente Cervera, Maribel Calle, Yvette Siegert (Estats Units) Carolina Depetris (Mèxic), Florinda Goldberg (Israel) i Cristina Piña (Argentina). També hi va haver una lectura de poemes a càrrec del grup Los Goliardos.

Antonio Beneyto va col·laborar amb una exposició de llibres i dibuixos dedicats a la poeta: Cartas de Alejandra Pizarnik. Beneyto va explicar la relació epistolar que va mantenir amb Alejandra Pizarnik (l’última carta, escrita uns dies abans del suïcidi de la poeta, li arribaria a través d’Ana Becciú). D’ella va aconseguir que el 1975 s’edités, després d’alguns avatars editorials, la magnífica antologia de poesia i prosa El deseo de la palabra, amb un pròleg d’Octavio Paz i un epíleg de Beneyto, publicada a la famosa col·lecció Ocnos, de Barral Editores, que dirigia Joaquín Marco.

L’esmentada antologia porta un epígraf de la pròpia Alejandra Pizarnik: “Quan a la casa del llenguatge se li vola la teulada i les paraules no resguarden, jo parlo”. El simposi es va clausurar amb la projecció del documental Memoria Iluminada: Alejandra Pizarnik, realitzat per Virna Molina i Ernesto Ardito, i amb una taula rodona i de debat sobre l’obra de la poeta.

A. T.