Divendres passat, dia 8 de novembre, ens va visitar a la tertúlia d’El Laberinto de Ariadna l’escriptora Mariona Masferrer. Com ella mateixa va explicar al llarg de la seva intervenció, Masferrer és llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir com a psicoanalista. De fet, hi va treballar durant divuit anys seguits, fins que circumstàncies familiars d’aquell moment la van portar a deixar el consultori per dedicar-se a conrear la narrativa. 

Des d’aleshores, primer va publicar a Deriva Editorial la novel·la El fil d’Ariadna (1999), amb la qual va quedar finalista al Premi Donna. Tot seguit, arran d'un viatge a Santiago de Cuba, va escriure El cosí de Cuba (2002), publicada per Alba Editorial. Després va venir Màxima (2006), basada en la història d'una besàvia de mitjans del segle XIX que va néixer al poble mariner de L'Escala; i la va seguir A punt de neu (2010), sobre el contrast generacional d'avui dia. Totes dues van ser publicades per l'editorial Actéon. 

Una mica abans, però, va escriure un conte de cinquanta pàgines i el va enviar al Premi Montserrat Roig, on va quedar segona. Es deia Correspondència sui generis, però ha passat a tenir cent pàgines i a dir-se Cartes a destemps. Finalment, va escriure la biografia novel·lada d'un noi senegalès, titulada Origen Tambakunda. Darrerament, Mariona Masferrer es dedica també a la poesia i ja ha publicat una sèrie de poemes en diverses antologies.