S’ha inaugurat una magnífica exposició al CCCB sobre la vida i l’obra de Salvador Espriu, titulada Espriu. He Mirat aquesta terra, un projecte de Xavier Bru de Sala comissariat per Julià Guillamon. La mostra compta amb abundant material fotogràfic i escrit, exposat al llarg del laberint lluminós que ens porta d’un espai a l’altre, on hi figuren primeres edicions de la seva obra poètica, narrativa i dramàtica, notes i pròlegs dedicats a altres poetes, documents privats, informes i expedients del Ministerio de Información y Turismo o una pel·lícula familiar on hi apareixen els germans Espriu –tres nens i dues nenes– jugant al jardí familiar, el mític “jardí dels cinc arbres” de la casa d’Arenys. Aquest mateix jardí apareix reproduït en paper fotogràfic, a gran escala i a tot color, a l’entrada màgica de l’exposició.
Entre el material de la exposició, destaca una mostra de textos i fotografies de l’estrena al Palau de la Música, a càrrec de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, de la Primera història d’Esther, dirigida per Jordi Sarsanedas el 1957. També hi ha documentació dels assaigs, programes i representacions de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual a la cúpula del cinema Coliseum, de la nova dramatització de Primera història d’Esther i de l’estrena de Ronda de mort a Sinera al Teatre Romea (1965), obres emblemàtiques i fonamentals, dirigides per Ricard Salvat durant la celebració del V i VIII Cicle de Teatre Llatí, que va fundar i dirigir Xavier Regàs en aquells anys de penúria cultural.
A tot això li segueixen esdeveniments transcendentals per al renaixement de la cultura catalana sota el franquisme, en els quals hi van participar actors com Carme Sansa, Enric Majó, Carme Fortuny, el cantant Ovidi Montllor, els escriptors Maria Aurèlia Capmany, Feliu Formosa, Montserrat Roig i molts altres que també hi van participar com a actors. Sense oblidar els impressionants cartells i decorats de Cardona Torrandell (també de Pla Narbona i Josep Maria Subirachs en representacions posteriors), els esbossos del vestuari i l’escenografia de Fabià Puigserver, la música de Manuel Valls, etc.
També podem veure a l’exposició un muntatge visual sobre l’itinerari del ja famós creuer universitari pel Mediterrani, el 1933, en el vaixell Ciudad de Cádiz (fins i tot podem escoltar la sirena del navili), a bord del qual hi anaven, entre altres, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Amàlia Tineo i Mercè Montañola, mare de l’escriptor Miquel de Palol. Precisament, el president de l’ACEC és l’autor d’un dels articles, Espriu a través del temps, que figuren al catàleg, així com d’un altre llibre dedicat a Espriu i també a Vinyoli: Dos poetes. Impressions d’Espriu i Vinyoli, publicat el 2006.
