El passat 13 de desembre es va presentar a l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona el llibre Sotto l’attonita freddezza di questi occhi (Sota la fredor parada d'aquests ulls), de Salvador Espriu. Una obra publicada per Passigli Editori, de Florència, que té una especial importància i significació perquè és el primer cop que es tradueixen i es poden llegir les narracions d’Espriu en italià. Va obrir l’acte la directora de l’institut, Roberta Ferrazza, que va manifestar la seva alegria per realitzar aquest acte i també per l’aportació que aquest llibre ha efectuat en nom d’Itàlia a l’Any Espriu.

La professora de la Universitat de Barcelona, Gabriella Gavagnin, prologuista del llibre i del volum de narrativa de l’edició catalana del centenari, va destacar el “valor especial” que té la narrativa d’Espriu i va comentar que, “tot i això, no havia tingut igual difusió ni havia estat objecte de traducció a l’estranger”, com passava a Itàlia. També es va referir al valor d’aquesta narrativa i a la “qualitat extraordinària” de la traducció realitzada per Amaranta Sbardella, a qui per aquest llibre li ha estat concebuda una de les distincions que ha atorgat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per l’Any Espriu. Va observar que era un gran treball realitzat “amb mestria i d’una gran dificultat i, així mateix, que era fruit de la passió i del saber”.

El poeta Santiago Montobbio va manifestar que ens havíem d’alegrar per l’aparició d’aquest llibre i aquesta traducció, i que era “bonic” aquest acte, “perquè son belles les llengües i la convivència”, i aquest llibre i la seva presentació donaven ocasió “a la convivència de les nostres llengües i els nostres països”. Va comentar que també s’havia de celebrar l’aparició de l’edició catalana de l’obra d’Espriu perquè ha posat, per fi i amb motiu del seu centenari, l’obra d’aquest a l’abast de tothom. I és que, fins ara, hi havia obres de més difícil accés, com algunes de les seves primeres obres narratives.

En la seva intervenció va fer referència a la seva primera novel·la, El Doctor Rip, i com el seu sentiment de lector i la seva percepció d’escriptor li havien fet pensar en altres obres del moment –com El pozo, d’Onetti–. També va observar que, en efecte, és el moment del naixement i l’aparició de la narrativa del segle XX, una nova modalitat de narrar que respon a una nova sensibilitat i del que s’ha donat com a data d’inici de la literatura en castellà amb El pozo d’Onetti i que podria donar-se del català amb El Doctor Rip d’Espriu.

La traductora i doctora per la Università di Siena, Amaranta Sbardella, es va referir al seu primer apropament a Espriu i al descobriment del seu món, pel qual es va entusiasmar. Fruit d’aquest entusiasme és el llibre que tenim entre les mans, rere la seva tasca de traducció de les narracions que el constitueixen. Sbardella es va referir a les particulars dificultats que té una llengua com la d’Espriu per ser traduïda –una cosa a la qual ja va fer referència la professora Gabriella Gavagnin– i a les diverses soluciones que havia pensat per cada situació, amb les decisions que havia pres com a traductora. A més, va voler il·lustrar els seus comentaris i l’explicació de la seva vivència de la traducció d’Espriu a l’italià amb la lectura d’alguns fragments d’alguns contes.

Per últim, la presentació va acabar amb una lectura coral a diferents veus del tercer capítol de Conversione e morte de Quim Federale (Conversió i mort d’en Quim Federal). I l’acte va prosseguir a la biblioteca del Istituto, on els assistents van continuar en animada conversa, mentre degustaven un panettone i un cava que eren “ tant italians com els llibres i revistes que els acompanyaven”, i les paraules que s’havien pogut escoltar.