El cicle de l’ACEC Veus Noves, coordinat per Albert Tugues, va començar el passat 16 de gener amb dos poetes amb molta trajectòria al seu davant. El poeta José maría Micó (que acaba de publicar el poemari Caleidoscopio, i d’estrenar el muntatge poèticomusical sobre el mateix) va ser l’encarregat d’introduir l’obra dels joves poetes: Unai Velasco, Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández 2013 amb el llibre En este lugar, i David Leo García, que va guanyar el XXI Premio de Poesía Hiperión al 2006 amb el llibre Urbi et orbi (exaequo amb Los hijos de los hijos de la ira de Ben Clark).
José María Micó va valorar el rigor formal, “la consciència de forma”, dels dos poetes. Un rigor sobre el qual fonamenten la renovació del llenguatge amb la que experimenten a les seves respectives obres.
Unai Velasco treballa amb poemes extensos, encavalcant versos en una seqüència d’imatges de gran riquesa i originalitat, servint-se tant del llenguatge culte com del popular, barrejant referències literàries amb tècniques del còmic i del cinema, on el subjecte poètic pot identificar-se per exemple en un poema amb Hans Castorp, el personatge de La muntanya màgica de Thomas Mann. Velasco va explicar que se sent proper a estructures poètiques com les de Manuel Vázquez Montalbán, Pere Gimferrer i, sobretot, d’Álvaro Pombo, del qui va recitar el poema del qual se’n va tatuar un vers al braç.
Per la seva banda, David Leo García, va llegir una sèrie de poemes en els quals de vegades els versos es fragmenten descomposant el ritme, i altres es dramatitzen en un diàleg trencat o monòleg que l’aproxima al teatre de l’absurd, a Samuel Beckett, un dels seus autors predilectes juntament amb César Vallejo, segons va comentar.
Després de la lectura, va arribar el col·loqui habitual amb el públic, moment aprofitat per José María Micó per desvetllar que David Leo García es guanya la vida participant en alguns concursos de televisió. També es va parlar sobre la necessitat d’escriure en vers o en prosa, i tant José María Micó (que després de traduir El Orlando furioso, està traduïnt la Divina Comedia), com Unai Velasco i David Leo García, van coincidir en la necessitat d’escriure poesia en vers, sobretot per la intensitat i el ritme que el vers aportar a la paraula.
