Modest Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936 - Girona, 2014), professor de la Facultat de Lletres, ha mort a Girona el 29 de març.
Ha estat una de les veus més poderoses i contundents de la cultura catalana. Sacerdot, filòleg i teòleg, va exercir la docència al Seminari i a la Universitat de Girona, que va contribuir a crear i en la qual va tenir càrrecs de responsabilitat en la Comissió Gestora de 1992. Prats va publicar, amb Josep M. Nadal, Història de la llengua catalana, obra de referència lingüística en dos volums.
Ha estat rector a Girona, Medinyà i Vilafreser. Membre numerari de l’Institut d’Estudis catalans, va rebre la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria en defensa del país.
Entre les seves publicacions, a part d’estudis sobre Baldiri Reixach i Jacint Verdaguer, també destaquen treballs sobre l’Església catalana, la traducció de la Fedra de Racine, El futur de la llengua catalana (amb Albert Rossich i August Rafanell), el volum de proses Engrunes i retalls i la recopilació de textos Homilíes de Medinyà.
