La iniciativa, que es presentava sota el lema "Traduir és ciència ficció", va cridar l'atenció de molts passejadors que s'apropaven interessats, i a els qui s'explicava que la traducció és ciència perquè exigeix un profund coneixement de la llengua i la cultura de l'original i de les de la traducció, i és ficció perquè reproduir l'estil, els efectes, el to, les cadències… del text de partida en la llengua d'arribada exigeix una gran habilitat literària i una bona dosi de creativitat.

I, malgrat tot, en aquest país on la majoria dels llibres que s'editen són traduccions, és una professió molt sovint “oblidada: rares vegades apareix el nom del traductor en lloc destacat i, amb freqüència, no se li cita en les crítiques literàries que es publiquen en els mitjans de comunicació. És a més una professió mal pagada, sobretot la traducció literària. “Fa l'efecte que els traductors no existeixen", comentava Gabriel Hormaechea, traductor i vicepresident de l’ACEC.

El panorama no és molt prometedor, el traductor cobra una bestreta per la traducció de l'obra i en contats casos arriben a percebre el tant per cent que els correspon de les vendes. Aquest és només un exemple de la precarietat del traductor literari, que normalment ha de fer “pluriempleo” perquè només amb la traducció no pot sobreviure. Imaginem per un moment el que seria la nostra cultura sense els traductors. Esperem repetir l'experiència el proper any amb el mateix o major èxit.