El regne de la Literatura perd la poderosa invenció d'Ana María Matute
Sònia Hernández25/6/2014
(Foto:)
| |
Una vegada hi havia una Literatura que tenia una nena gran que volia ser escriptora perquè no li agradava l'aspecte de les amigues de la seva mare i preferia l'interior dels armaris en els quals s'amagaven boscos. Era una Literatura amb molta sort perquè el poder de la invenció de la nena era il·limitat, encara que els seus contes estiguessin protagonitzats per altres nens tristos, famolencs, desconcertats i ximples.
De la inesgotable imaginació de la nena, va sorgir l'entranyable personatge d'una escriptora anomenada Ana María Matute, maliciosament ingènua, divertida, talentosa i arrebatadorament entranyable. Tant que s'atrevia a parlar sense complexos de fades, d'elfs i de regnes màgics des d'una ciutat grisa i fosca, la Barcelona creada per una altra escriptora anomenada Carmen Laforet. Allí, armada amb un quadern ple d'estranyes anotacions, va aconseguir l'afecte i l'admiració de molts lectors, i premis tan importants com el Nadal o el Planeta. No obstant això, la imaginació que la nena escriptora havia llegat a Ana María Matute no cabia dins dels límits d'aquella urbs, per la qual cosa primer va buscar asil en Artámila, escenari d'algunes de les seves narracions en les quals es descrivia i es denunciava la situació en la qual havia quedat tot un país després d'una guerra civil. Tampoc va tenir suficient amb Artámila, per la qual cosa es va fer necessari recórrer a les terres màgiques de Olvidado Rey Gudú i de . Fins i tot circula una llegenda segons la qual, mentre transitava per un camí d'un d'aquests regnes, se li va aparèixer un boc que no podia ser sinó el dimoni. Trobades com aquella li van proporcionar una terrible tristesa, molt pitjor que la dels nens dels seus contes, i tanta malenconia que amb prou feines si podia parlar o escriure.
Tothom volia escoltar les històries de l'escriptora que un dia havia creat la nena procedent del país de la Literatura. Hi ha un bon nombre de llibres imprescindibles per alimentar la imaginació que porten el seu nom en la portada: Los Abel, Primera Memoria, Pequeño teatro, La torre vigía, Olvidado Rey Gudú, Aranmanoth... Per tot aquest treball, va rebre d'altres reconeixements, com l'ingrés en la Real Academia de la Lengua o el Premio Cervantes.
El 25 de juny de 2014, la nena que habitava al país de la Literatura va decidir que ja havia tingut suficient del personatge de l'escriptora Ana María Matute, i que preferia seguir ella sola explorant els límits impossibles de la seva imaginació i dels boscos en els quals habiten éssers màgics.
|
|
|
|
|
