El passat 29 de setembre, a l'Aula dels Escriptors, Maria Lluïsa Pazos va presentar el seu últim poemari Veintitrés poemas sin canción. Ignasi P. Ferrè va ser l'encarregat d'aquesta presentació.

Aquest breu i sorprenent llibre de Maria Lluïsa Pazos, autora que habitualment escriu en català, és un excel·lent joc literari que combina biografia personal, referències mitològiques i lírica amorosa, tot això impregnat d'una subtil maduresa i d'una ironia molt intel·ligent, d'un afany de convertir el particular en lliçó essencial. L'anècdota deixa pas a la categoria. (Ignasi P. Ferrè)

VI

Se hizo sombra demasiado pronto.
Podías esperar que se secaran
las lágrimas primeras del rocío,
que el aire fuera leve, como ahora,
para que el día fuera menos noche
y se desvaneciera apenas.
Pero tuviste que cerrar de golpe
el libro, la puerta y la esperanza,
y dejar el final para ti solo.
Fracasó el hombre en aras de otro triunfo.