MARTA&MICÓ: CALEIDOSCOPIO, I PASSIÓ PER EL TANGO
acec17/11/2014
(Foto:)
| |
En aquesta nova sessió de “Encuentros080”, coordinat per Albert Tugues i presentat per María Cinta Montagut, l'Aula d'Escriptors es va transformar per un temps (hora i mitja aproximadament) en un càlid escenari oèticmusical, il·luminat especialment en aquesta ocasió per donar cabuda a una actuació insòlita, ja que no es tractava d'un recital poètic a l'ús, encara que va haver-hi molta poesia, ni d'una presentació d'algun autor que volgués mostrar-nos la seva última producció, encara que també es va parlar de llibres.
A l'Aula d'Escriptors de l'ACEC, “quinto piso, ascensor”, (no “Corrientes 3-4-8, segundo piso, ascensor”, com diria el tango), es van presentar Marta i Micó per oferir-nos les seves cançons, amb lletra i música del poeta José María Micó, compostes en forma de tango, vals o milonga, i cantades per Marta Boldú, que el mateix Micó acompanya a la guitarra.
L'espectacle poètic-musical porta per títol Caleidoscopio, igual que l'últim poemari de Micó, que ha sabut compaginar les seves recerques filològiques sobre Góngora, Cervantes, Quevedo, Mateo Alemany, la seva labor
com a poeta (premis de poesia “Hiperión” i Generación del 27”), traductor (“Premio Nacional de Traducción” en 2006 per la seva versió al castellà d'Orlando furioso, de Ariosto), catedràtic de Literatura a la Universitat
Pompeu Fabra, etc., amb la seva passió per la música i sobretot pel tango. Ja els seus primers llibres anunciaven aquesta passió, amb títols com a Letas para cantar y Verdades y milongas.
Marta Boldú, al seu torn, en la seva condició de docent i especialista en literatura clàssica ha editat, entre altres textos, el Lazarillo de Tormes, i compagina la seva dedicació a la docència amb el cant, després d'haver estudiat tècnica vocal i interpretació.
A la web dels dos artistes (martaymico.com) trobem un epígraf de Micó que ens revela la dedicació de tots dos a la música, al cant de la poesia: “Hi ha qui té la sort de creure que la poesia està a tot arreu, i la reconeix en el vent, en una tarda plujosa, en el crepuscle, en un jardí esquitxat de petons adolescents o d'estàtues derruïdes. Jo no sóc capaç de veure-la més que en les paraules, però penso també que els seus mals van començar quan va deixar de ser cantada, quan va oblidar que la seva essència és la melodia i el seu objecte la percussió de l'ànima.”
L'espectacle poètic-musical es va iniciar amb el recitat del poema Ver a Marta nadar, de Micó, i a continuació van ser interpretats els tangos Fuimos, d'Homero Manzi, Absurdo y Maquillaje, d'Homero i Virgilio Expósito (Maquillaje, basat en el sonet Yo os quuiero confesar..., atribuït a un dels germans Argensola), Sin piel, de Eladia Blázquez, entre d'altres. De José María Micó, Marta va cantar la balada Estás, Mi alegre Valentina (vals), La sombra de Hilario Méndez, (vals, cançó de protesta composta sobre un poema escrit a l'abril del 94), Blanca y azul (amb els cors del públic), Tango Amargo, Brindis, Dolce, Glosa para tango, Milonga del juglar. Micó també va recitar poemes dels seus llibres caleidoscopio i Letras pera cantar, així com un poema escrit en català dedicat a Ausias March, finalitzant l'actuació amb el blues Pájaro en mano, dedicat a Joaquín Sabina.
Ens van anunciar que estan preparant dos discos, un amb les cançons de José María Micó, Caleidoscopio, i un altre amb un repertori variat de tangos que es titularà, En una palabra. D'aquesta manera va finalitzar l'hora i mitja de cançons i poemes, interpretats amb tal força màgica i expressiva, que Marta i Micó van haver de donar diversos bises.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
