A la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès s'ha presentat l'últim llibre de poemes d'Inma Arrabal, es tracta de Tijeras  oxidadas editado per Torremozas. 

La presentació va ser a càrrec de Francesc Cornadó i de Luis Vea, autors respectivament del pròleg i de l'epíleg del llibre. Van obrir l'acte la poeta Pepa Caro que va llegir un poema d'Inma Arrabal i el poeta Santiago Tena que va llegir una comunicació de l'editor.

Inma Arrabal posseeix una experiència dilatada, podem dir que es tracta d'una autora prolífica ja que cada any ens regala i ens sorprèn amb un nou poemari. Ara, en els versos de les seves Tijeras oxidadas trobem una depuració del contingut, uns poemes que transcendeixen la seva reflexió íntima i aconsegueixen una dimensió col.lectiva. La indignació que ja apuntava en els poemes del seu anterior Una mirada al absurdo, ara, en Tijeras oxidadas es converteix en sofión i corajina. Els seus versos són un crit que pregunta 

¿acaso mis poemas nunca te dicen nada?

¡Ojalá me equivoque!

Pero desearía que fuesen como piedras calientes

que pesen en tu estómago.

Les preguntes constants es resolen amb un silenci provocador i eloqüent que Arrabal transforma en vers