El passat 29 de gener es va celebrar a l’Aula d’Escriptors, la segona trobada de Literatura digital, el nou l’espai que l’ACEC dedica a literatura i als autors que utilitzen els mitjans digitals per a publicar o difondre la seva obra.
En aquest encontre es va presentar una obra col.lectiva i l’obra d’un autor individual.
L’obra col.lectiva fou la revista ALGA, dirigida per la poeta Goya Gutiérrez, va ser presentada per Albert Tugues.
Inicialment, la revista es publicava en suport físic i més tard se’n ha fet també una edició digital. Segons va exposar Goya Gutiérrez, des que la revista es publica digitalment, ALGA ha experimentat un increment de difusió molt notable, tan pel que fa a la quantitat de consultes o lectures com per el que es refereix a l’extensió territorial. Avui es llegeix la revista en diversos països gràcies a la seva difusió digital. Per acabar Goya Gutiérrez va llegir un poema propi.
Com a autor individual, Francesc Cornadó va presentar l’obra de Enric H. March, escriptor i blogaire especialitzat en història de Barcelona i que manté els blogs següents:
▪Bereshit: la construcció de Barcelona i altres móns, dedicat a difondre la història de l’oci de les classes populars de Barcelona.
▪Terres d’Edom, dedicat a difondre la història de la Catalunya jueva, de la diàspora i l’holocaust, de moriscs i mudèjars i materials del call.
▪El Rec Comtal, dedicat a difondre la importància del Rec Comtal com a paisatge cultural i element de construcció de Barcelona.
En acabar la presentació pròpiament dita, s’obrí un debat general entre els assistents sobre les formes de literatura que es produeixen en el mitjà digital, la seva virtualitat i la seva universalitat i també el perill de la seva fragilitat atesa llur dependència de programaris i suports, tot i això se’n feu una valoració positiva.
Francesc Cornadó
EL MON DEL BLOG
Dintre del cicle LITERATURA DIGITAL, presentat per F. Cornadó, R. Fernández, i A. Tugues, ens hem quedat amb la convicció de que, aquesta nova literatura en els mitjans digitals, es centra, sobre tot, en els blogs. Així ho hem entès, a través de les explicacions de Goya Gutierrez, Henric H. March, dels presentadors, i també, de les aportacions del públic assistent.
Goya Gutiérrez en ha parlat de la seva experiència en dos webs: ALGA, prestigiosa revista de poesia http://www.castelldefels.org/entitats/alga/revista.htm que es publica en paper, i, posteriorment, es passa al web. Goya Gutiérrez, fa també un web personal, en el qual es dona a conèixer com a poeta i en totes les dimensions de les seves activitats literàries. www.goya-gutierrez-lanero.com, Gràcies a aquest blog, molts antòlegs, han descobert els seus poemes, i els han incorporat en diverses antologies.
El segon ponent és Enric H. March, el qual fa diversos blogs, algun d'ells versen sobre la història de l'oci a Barcelona http://enarchenhologos.blogspot.com.es/
En el seu cas, tots ells són blogs, no webs, més senzills de fer que una página web. L'enric va triar de fer blogs com a eina per expressar inquietuds personals. Es tracte de blogs especialitzats, per la qual cosa, molts dels seus articles han arribat a les universitats, tota vegada que són fruit d'un treball d'investigació.
Els bloggers, procuren publicar, aproximadament, un cop per setmana, però pot passar més temps. Enric ens diu que, quan publica un article utilitza facebook i twitter, i altres mitjans online, per fer-ne difusió. Facebook és immediat, per això el prefereix el lector que vol fer vida social. Però, en el facebook, no hi ha discurs, i per tant, no pot substituir al blog, un dels aventatges del blog, sobre el paper, és l'hipertextualitat.
Un problema que s'ha tocat de passada és l'atribució de continguts, i s'aconsella utilitzar creative commons, per a que la resta de bloggers sàpiga que, si ens citen, ha de constar que el contingut és nostre. Un altre tema al que s'ha fet referència cap al final, és la possibilitat de que un bon dia, tot el que està a la xarxa, desaparegui. Actualment, facebbok, està supeditat al whatsapp.
També s'ha parlat de les estadístiques d'Analytics, o altres sistemes per controlar l'audiència de lectors. Els resultats obtinguts serveixen per a poc més que per alimentar el narcisisme.
I ja finalment, el tema dels anuncis en els blog, sembla ser que, la majoria dels presents, quan trobem un blog amb anuncis, el menyspreem automàticament. Això és només una síntesi de lo molt que s'ha parlat, i que demana més sessions, donat el seu interès pràctic, i actualitat.
Maica Duaigües