Malgrat les inclemències del temps, es va celebrar en l'ACEC el 7è aniversari de les “Trobades 080” que es van iniciar en el 2008, impulsats per José Luis Giménez-Frontín i Albert Tugues, el títol del qual evocava el de la revista Poesia 080 (Barcelona, 2000-2007).
Per a aquesta ocasió especial, ven comptar amb la presència de l'escriptora Cecilia Dreymüller, crítica literària, traductora, col·laboradora en les seccions literàries de diaris alemanys com el Süddeutsche Zeitung i de periòdics espanyols com el ABC i actualment en El País, en el suplement Babelia.
Presentada per María Cinta Montagut, l'autora ens va parlar del seu llibre recentment publicat, Confluencias (Antología de la mejor literatura alemana actual), una antologia de textos de la narrativa alemanya contemporània, alguns inèdits com s'indica en el prefaci: “Entre una multitud de autores significativos se han escogido veinte, siguiendo un estricto criterio de actualidad y novedad. Es decir, en la selección de textos se han incluido sólo narradores vivos no mayores de setenta y cinco años y se ha insistido en obras no traducidas en lengua castellana (uno de los textos, el de Sibylle Lewitscharoff, es incluso inédito).”
Antologia en la qual estan presents des de noms ja coneguts i absolutament imprescindibles com Peter Handke, Elfriede Jelinek, Botho Strauss o Herta Müller, fins als nous narradors procedents de l'antiga RDA, així com els escriptors inmigrants d'origen que han adoptat l'alemany com a llengua literària, per exemple Ilija Trojanow, búlgar de naixement, o Sherko Fatah, d'origen kurd-irakí. El llibre també recull textos dels escriptors més joves com Gregor Sander o Xaver Bayer.
En la xerrada que va mantenir la presentadora Marís Cinta Montagut amb Cecilia Dreymüller, en la qual va intervenir àmpliament el públic, es va parlar del canvi de valors en la literatura que es va iniciar en els anys vuitanta a Alemanya, moment en què la literatura, i especialment la narrativa, es converteix en un producte comercial en el qual van a prevaler les obres poc compromeses en el àmbit polític i escassament ambicioses en el literari.
Malgrat això, va comentar Dreymüller, segueix existint una literatura d'autors més compromesos, molts d'ells procedents de l'antiga RDA, nascuts en els anys setanta i vuitanta. Aquests han tornat a una narrativa de contingut més crític, reflectint sense embuts els problemes actuals, però sense renunciar a una alta exigència estètica i experimental amb el llenguatge: destac“Se ríen de los roles de género, miran con insistencia hacia los vecinos del Este, acercan con naturalidad culturas lejanas (Ilija Trojanow) y buscan modos de implicación política alternativos (Andreas Maier)”, destacant “los temas de la otredad, el choque de culturas (Sherko Fatah) y los conflictos de convivencia que se hayan generado a causa de la reunificación alemana o por la emigración”.
Es va parlar també de la presència de la literatura alemanya a Espanya que ha estat irregular fins al punt que quan Elfriede Jelinek va ser guardonada amb el Premi Nobel no hi havia traduccions de la seva obra al nostre país, el mateix que va ocórrer anys després amb Herta Müller.
Per finalitzar l'acte, Cecilia Dreymüller va fer una lectura magnífica d'un relat de Xaver Bayer, El espacio del no obstante.
