El periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957), soci de l'ACEC, reivindica la vitalitat i la transcendència de les aportacions del periodisme cultural en saber humanístic. En aquest supòsit es basa el discurs Una crònica del periodisme cultural, amb el qual va formalitzar el seu ingrés en la Reial Acadèmia dels Bones Lletres durant l'acte solemne celebrat el dijous 12 de març. “Honrat i emocionat», segons va explicar, Vila-Sanjuán, interpreta la seva elecció com una resposta a la voluntat de la mítica institució de reforçar la presència del periodisme cultural, un sector en un altre temps representat en figures com Joan Mañé i Flaquer, Josep Yxart, Miquel dels Sants Oliver, Manuel Rodríguez i Codolà o Alfred Opisso: “Crec que més que a la meva persona, la qual cosa ha fet l'Acadèmia és un reconeixement a la dedicació a un gènere que ha crescut moltíssim des de la Transició i la Democràcia fins a l'inici de la crisi econòmica”.
Des que va treballar en diaris com El Correo Catalán i El Noticiero Universal, a la fi dels setanta i durant els vuitanta, fins a la seva dedicació més recent com a responsable del celebrat i premiat suplement Cultura/s de La Vanguardia, Vila-Sanjuán s'ha convertit en un actor dinàmic i de referència en el periodisme cultural. Al seu exercici professional com a periodista entusiasta i àvid per accedir directament a la font i captar “el veritablement nou” –molt influenciat pel model nord-americà ben interioritzat durant els anys passats a Boston gràcies a una beca Fullbright, tan decisius en la seva trajectòria–, se sumen, d'una banda, la seva ingent labor de reflexió i, per un altre, els seus esforços per contribuir a una definició teòrica i una anàlisi històrica del periodisme cultural com a gènere.
Una síntesi de tots aquests treballs es fixa en el discurs ''Una crònica del periodisme cultural'', que suposa molt més que un text de presentació o de justificació de la seva entrada en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Vila-Sanjuán ha confeccionat un recorregut que pretén cobrir en alguna mesura el buit bibliogràfic que ell mateix ha trobat al moment de seguir el rastre del periodisme cultural –que diferencia del literari o narratiu, malgrat les nombroses confluències. Ha aconseguit un text amb vocació de referència, que reclama ser un punt de partida que s'atreveix a traçar una genealogia des de les entrevistes de Giorgio Vasari als pintors de la seva època fins a Alberto Manguel o Maurici Wiesenthal, passant per James Boswell, Borges, Gabriel García Márquez, el New Yorker o Juan Goytisolo. No s'ofereix una exhaustiva recopilació de dades pròpia de l'erudit, sinó l'assimilació d'informació apassionada i vibrant del professional i estudiós, enfebreit per la seva professió i pel servei que aquesta realitza a la cultura, pel centelleig de cada nou descobriment obtingut en apropar-se si no a la veritat, sí a l'originari i veritable.
Afirma Sergio Vila-Sanjuán que està disposat a involucrar-se en la lluita que l'Acadèmia, amb els seus tres segles d'humanisme, duu a terme per enfrontar-se als reptes de la globalització i les noves tecnologies: “m'agradaria ajudar a buscar nous continguts i formes de definir el paper de les acadèmies humanistes en el nostre temps». Tal vegada per la seva formació com a historiador, està convençut del «pes que el passat té sempre sobre el present», per la qual cosa sempre ha procurat que ambdues dimensions temporals convisquin i s'enriqueixin mútuament. Algunes mostres d'això ha donat també en les seves novel·les (Una hereva de Barcelona i Estava en l'aire, aquesta última guanyadora del Premi Nadal 2013).
La història i la tradició cultural de la ciutat de Barcelona són elements importants tant en la seva obra periodística com en la literària, de la mateixa manera que també ho és en la seva faceta d'animador o gestor cultural. En 2005 va ser comissari de l'Any del Llibre, una celebració de la qual van sorgir diverses iniciatives que avui no només segueixen funcionant sinó que s'han convertit en noves tradicions indispensables de la ciutat comtal, com la Barcelona Negra.
En reconeixement a tots els seus mèrits, en 2013 va ser nomenat membre de l'Acadèmia –ocupa el sitial que va deixar vacant Fabián Estapé– a proposta dels acadèmics Carme Riera, José Enrique Ruiz-Domènec i Pilar Vélez. L'encarregat de valorar la candidatura i de realitzar la preceptiva censura va ser Pere Gimferrer, qui en la seva laudatio va destacar entre les virtuts del candidat “la seva activitat de periodista i animador cultural, sempre amb bona prosa, amb rigor i amb afany tan conciliador com indagador, que no ha negligit ni la crítica d'art (sobretot figuratiu, però quan se li presentat l'oportunitat, també en l'avantguarda històrica)”, per resoldre que “Té el meu vot i el meu vistiplau; els noms d'els qui ho proposen són un aval més d'aquest escriptor que ha destacat en la crònica cultural”.
Carme Riera va ser l'encarregada de respondre al discurs d'ingrés, de glossar la trajectòria del nou acadèmic i, en nom de la corporació, donar-li la benvinguda. En l'acte també van participar l'ex alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el secretari d'estat de Cultura, José Maria Lasalle, i el Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell
