Llegeixo a La Vanguardia, que és on apareixen aquestes notícies, que ha mort als 99 anys en José Garcia López, que va ser catedràtic de Literatura i professor meu a l’Institut Milà i Fontanals, on vaig estudiar allò que llavors s’anomenava Batxillerat Superior.

A mitjans dels anys seixanta aquell Institut tenia un quadre de professors extraordinaris.  Vull recordar per exemple els de Casulleres, de Matemàtiques o Candel de Geologia. Però per a mi destacava per sobre de tots en Garcia López. Va ser no només un professor de la seva especialitat sinó que em va ensenyar a escriure i en certa manera a raonar i a expressar-me. Era un brillant professor universitari però les purgues de la dictadura el varen confinar a l’àmbit de l’ensenyament mitjà, com varen fer també  amb la seva dona, la també brillant catedràtica de l’Institut Montserrat, Carmina Pleyan.

Tots dos varen ser una parella d’intel·lectuals estimadíssims per les generacions que van poder gaudir dels seus ensenyaments.
Permeteu-me que en la meva condició d’editor em concedeixi el privilegi d’un breu exercici de nostàlgia i pugui recordar les seves explicacions sobre els corrents literaris i  la vida en general mentre l’aula s’omplia de l’olor del tabac dels seus cigarrets que “liava” un darrera l’altre amb el tabac que portava en una petaca de cuiro. I quan sonava el timbre anunciant el final de la classe tots haguéssim preferit no sentir-lo.

El Núvol

tempsdemetafora