El passat 20 d’abril es va presentar a l’Aula d’Escriptors el llibre d’Antonio Beneyto Jácaras para después per part d’ Irene Andrés-Suárez i Joaquim Marco, que van apropar al públic la figura i l’obra de Beneyto.
Irene Andrés-Suárez va destacar la trajectòria de l’autor, que s’inicia a meitat dels anys seixanta, i ha alternat la faceta més artística (dibuixant, pintor, escultor) amb la literària (poesia, assaig, relat). A més, va posar de relleu la seva admirable tasca com a editor durant aquest període, donant a conèixer alguns dels grans escriptors de les avantguardes i el surrealisme, com Ramón Gómez de la Serna, Juan Eduardo Cirlot, Joan Brossa o Alejandra Pizarnik.
Jácaras para después és un llibre representatiu de la narració breu d’ Antonio Beneyto, que entronca amb el gust de l’època actual per les formes breus o micro-relats. En el seu interior trobarem diverses temàtiques i històries lligades per un context comú: la societat espanyola dels anys cinquanta i seixanta, asfixiada pel pes de l'Església Catòlica i la seva repressió ideològica i sexual; i un seguit de personatges quotidians –ancians, joves, nens- abúlics i desencantats. Però malgrat el rerefons realista, l’autor intercala textos amb tocs surrealistes o kafkians, de manera que l’època evocada ens remet en ocasions a la nostra.
D’una altra banda, Joaquín Marco va parlar de la llarga amistat que l’uneix a Beneyto des que aquest, manxec de naixement, es va instal.lar al barri gòtic de Barcelona, on ha dut a terme la major part de la seva prolífica obra. Jácaras para después és per ell un llibre necessari i trascendent, on convergeixen diferents registres i estils, i el realisme més objectiu alterna amb el simbolisme i l’onirisme. Un calaix ple de sorpreses, on el lector podrà trobar una mica de tot, inclús l’inesperat.
El títol va ser ressaltat per la seva singularitat i possibilitats significatives, ja que una “jácara” pot ser un conte, un raonament, un romanç, una dansa, una peça musical o una mentida elaborada, entre d’altres. És un concepte que prové de la literatura popular i la tradició, per al.ludir a un conjunt de relats heterogenis amb referències meta-literàries que paradòxicament s’imbrica dins la narrativa moderna i experimental. Com va anotar l’autor durant l’acte, potser la clau del títol no resideix tant en la paraula "jácara", si no en les que van tot seguit: “para después”.
Per cloure l’acte, la locutora de ràdio professional Vanessa Martí Simonka, va oferir una lectura als assistents d’un dels relats del llibre titulat: “Biografia de un niño postista”.
