Xavier Bru de Sala i Eduardo Mendoza discrepen sobre la intenció satírica de l’humor
Excel·lència literària, a debat2/2/2009
La primera sessió de les jornades sobre l’excel·lència literària omplen la Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès
Xavier Bru de Sala, Eduardo Mendoza i Miquel de Palol (Foto:Carme Esteve)
| |
Xavier Bru de Sala i Eduardo Mendoza van protagonitzar ahir, dilluns 2 de febrer, la primera sessió de les jornades “L’excel·lència literària, a debat”, que l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya organitza aquesta setmana a l’Ateneu Barcelonès. La taula rodona, que es va haver de traslladar a la Sala d’actes per la quantitat de públic que hi va assistir, es va centrar en l’humor com a indicatiu de l’excel·lència literària i ho va fer partint de la premissa que la vessant crítica i satírica tradicional de l’humor s’ha vist disminuïda últimament.
“L’humor s’ha convertit en una mena d’obligatorietat, en la mateixa mesura que ho havia estat la religió fa un anys. Avui, aquesta sacralització està organitzada al voltant de l’humor en detriment de la capacitat crítica, satírica i de coneixement que hauria de continuar tenint”. Aquesta va ser la hipòtesi de la qual va partir Miquel de Palol, coordinador de les jornades, per donar pas als dos ponents.
Bru de Sala, en la mateixa línia que Palol, va utilitzar les Sàtires d’Horaci per diferenciar la sàtira, “que sempre té un propòsit, un objectiu de reforma”, de la burla, “que sempre és destructiva”. L’escriptor va defensar l’humor com a “fita de l’esperit humà”, però va denunciar la burla i va comentar que és important fixar-se en la intenció per saber de quin humor es tracta. Segons Bru de Sala, “l’humor més difós a casa nostra és el feridor, és la burla, que alhora és una defensa per la impossibilitat de reforma”.
Mendoza, per la seva banda, va posar en dubte la premissa de la qual partia el debat. “L’humor no és un element aliè a la literatura”, va començar dient l’autor, “aquest és un concepte ideal de la literatura”. Per a Mendoza, l’humor és “una vàlvula d’escapament i una forma natural de veure el món” i serveix moltes vegades per “crear una afinitat i apropar la part més tràgica del discurs”. A diferència de Bru de Sala, l’escriptor no creu que l’humor tingui un component crític i opina que “avui en dia, les coses que es diuen s’han de dir seriosament i, per això, l’humor queda relegat a l’espectacle”. En el que sí van estar d’acord tots dos és en el fet que l’humor sembla que s’hagi tornat imprescindible en qualsevol discurs, tingui la intenció que tingui.
Eulàlia Lledó i León Febres Cordero són els participants de la segona sessió, avui dimarts, a les 19.30 hores, que parlarà sobre l’autoria, la tradició i el plagi. Sobre la taula s’exposaran temes com ara en quina mesura l’autor copia o recupera d’altres autors, la manera de reinventar i modificar i la importància de la recepció a l’hora d’interpretar.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
