El poeta i antóleg Jesús Aguado ha estat el guanyador del XXIII Premi de Poesia Manuel Alcántara, pel poema «Intemperia del deseo», tal com ha donat a conèixer el jurat d'aquest guardó.
Es tracta d'un guardó dotat amb 6.000 euros per un sol poema, un dels de major quantia d'aquestes característiques a Espanya. El premi està organitzat per l'Ajuntament de Màlaga, amb la col·laboració de la Unicaja i la Fundació Manuel Alcántara. Els presentats en 2015 han rondat la mitjana dels últims anys, sent al voltant de 1.000 els poemes presentats.
Aquest premi gaudeix d'un gran prestigi tant per la quantia del seu premi per tractar-se d'un sol poema, com pel reconeixement dels poetes guanyadors en edicions anteriors entre els quals es poden destacar a Cayetano Lucca de Tena y Lazo, Antonio Hernández Rosa Romojaro Montero o Luis Alberto de Conca. A més de la dotació econòmica, el guardonat rep una escultura original de Jaime Pimentel.
Jesús Aguado (Madrid, 1961) és poeta, traductor, antóleg. Ha viscut durant molts anys en l'Índia, un país, gairebé un continent, que estima profundament i que li ha inspirat nombrosos títols. Aguado ha passat llargs anys a Sevilla, a Màlaga, ciutat a la qual està molt vinculat, i ara a Barcelona, on ha fixat la seva residència. Aguado és un referent en el panorama literari espanyol, es tracta d'un poeta dúctil que maneja variats registres, un poeta molt bé valorat per la crítica, en els seus poemes van parelles la ironia i la reflexió sobre el que som i enunciem. Aguado es va alçar en 1990 amb el prestigiós Premi Hiperión amb Los amores imposibles. Entre altres poemaris seus destaquen Vikram Babu (2000); Lo que dices de mí (2002), i un llibre de prosa poètica La astucia del vacío (2005), inspirada en els anys que va residir a Índia.
L'obra poètica de Jesús Aguado està profusament antologada, a més, ell mateix és antoleg; en aquest sentit no es pot oblidar la seva Antología de poetas devocionales de la India; Diccionario de símbolos que l'autor va plantejar “com un començar des de zero”
Segons es recull en un text de Vicente Luis Mora: «La diversitat de l'obra de Jesús Aguado, enemiga de seguir dues vegades la mateixa estratègia estètica, no convida precisament a llançar-se a un examen de compilació com si fos un llibre orgànic. Aguado ha practicat poesia amorosa, filosòfica, lumpen, meditativa, racional, irracional, per a nens, signada, falsaria, en vers lliure, en vers rimat, en haiku, en prosa; fins i tot la seva varietat més freqüent (poema meditatiu lliure o versicle lliure) admet molt diferents registres d'un llibre a un altre des de Primeros poemes del naufragi" (1984) fins al seu últim poemari Verbos (2010). Bastarà, per apropar-se a la seva poètica, apuntar una sèrie d'idees globals, deixant que siguin els seus propis poemes i els seus diferents tons els que vagin fent el seu treball en la ment del lector».
