Presentació del número 25 de la revista ''7 Miralls al Dau 1''
Valentí Gómez i Oliver6/6/2015
(Foto:jt)
| |
Bona tarda a tothom. L’any 2013 vaig escriure per a la revista 7 Miralls al Dau 1: “ Esdevé fonamental poder saber escoltar i també parlar ”. Aquesta afirmació tan básica i necessària per a la vida comunitària ho és, de ple, si ens referim a les revistes de creació. Conjuminar els treballs d’altri, diversos, diferents, distints del nostre tarannà creatiu i potenciar les veus més agermanades amb la nostra sensibilitat és el que fan revistes com 7 Miralls al Dau 1. Els antics deien que si hom lluitava per una causa superior -en el nostre cas l’art i la creació- mereixia ésser honrat pels homes i fins i tot pels déus. Sense saber encara què diran els déus moderns, només vull retre homenatge a l’esforç (creatiu i funcional) que suposa fer una revista com aquesta. Evviva!
Afegeixo, avui, perquè una revista com aquesta fomenta la capacitat per poder parlar sobre les “ficcions”-que és el que fa l’art- i és aquest poder una de les característiques més singular del llenguatge dels sàpiens (així ens ho diu l’historiador Yuval Noah Harari al seu suggerent llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat).
Die Fackel, la revista vienesa de Karl Kraus, ens presentava al primer número la figura del poeta Hofmannsthal com un “col·lecionista de pedres precioses de totes les literatures”. Jordi & Núria pretenen fer una bona col·lecció amb totes les arts.
Els textos xinesos antics, generalment, no presenten puntuació. S’aprèn a posar els punts a base de recitar els textos. Comprendre vol dir sentir el ritme. Vol dir, perllongo, editar números d’una revista com aquesta i sentir el ritme de la creació i dels creadors.
Diuen els entesos que només és artista qui sap fer de la solució un enigma. Això és el que ens proposa, crec sincerament, la revista 7 Miralls al Dau 1
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|