Alberto Cabello va presentar ahir al Col·legi de Periodistes el seu llibre Tele/eXprés. Cultura y crítica literaria. Aquest assaig (Editorial Zumaque, 720 pàgines) analitza tota la trajectòria del vespertí barceloní, des de 1964 a 1980, i centra especialment l’atenció en les seccions culturals i en el suplement literari. Durant els 16 anys d’existència, Tele/eXprés es va convertir en el diari de referència del sector més crític de la societat barcelonina.

En paraules de l’autor, es tractava d’un “diari combatiu que va marcar una època, sobretot a partir del suplement literari, l’any 1974, quan Manuel Ibáñez Escofet va confiar en un grup de redactors, escriptors i crítics molt joves, els quals van combatre la dictadura amb les eines del periodisme cultural”. Aquest grup el formaven, entre d’altres, José Luis Giménez-Frontín, Josep Maria Carandell, Jaume Melendres i Robert Saladrigas.

Reviure una època

Precisament, la presentació del llibre va comptar amb l’inestimable testimoni del crític i novel·lista Robert Saladrigas, únic supervivent del suplement literari i que va destacar “la gran tasca d’investigació i d’interpretació de l’autor, que ens ha fet reviure –a mi el primer– una època i unes fites assolides que corrien el perill d’esfumar-se”.

L’altre ponent, el catedràtic i degà de la Facultat de Filologia de l’UB, Adolfo Sotelo, va lloar “l’anàlisi d’aquest diari com un pas que contribueix a escriure la nostra història literària, perquè els fets literaris no es poden inventar, cal documentar-los i interpretar-los de forma rigorosa, com ha fet l’autor d’aquest llibre”.

Les primeres seccions literàries, de gran valor crític, van preparar el camí per a la posterior aparició del suplement, on va quallar un producte periodístic modern i atractiu. D’aquells inicis són, per exemple, crítiques destacades com la que signa Pasqual Maisterra sobre Cien años de soledad, l’any 1968. Per Tele/eXprés van passar escriptors tan destacats com Manuel Vázquez Montalbán, Montserrat Roig, Ana Maria i Terenci Moix, Joan de Sagarra o Paco Candel.

Primer diari privat de la postguerra

El primer número de Tele/eXprés va sortir al carrer la tarda del 16 de setembre de 1964 amb el repte de ser el primer diari privat de postguerra que s'editava a Catalunya. El rotatiu va propiciar el diàleg entre les diferents memòries col·lectives i alternatives a l'oficial del Règim. Les connexions entre l'Espanya de preguerra i de postguerra; entre l'Espanya de l'exili i la interior; entre la literatura autòctona i l'estrangera, especialment l'alemanya, l'anglesa i la hispanoamericana; o entre l'oficialitat del Franquisme i la cultura alternativa, minoritària de les denominades llengües perifèriques, les literatures estranyes i la narrativa de dones... van mantenir viva la cultura, en un context gens propici, com a eina per desenvolupar el judici crític de l'individu i la societat.

“Els redactors de Tele/eXprés segurament no n’eren conscients en aquell moment”, va explicar Alberto Cabello, “però els seus anhels de llibertat i les seves ganes d’arriscar amb propostes literàries innovadores, van obrir esquerdes en el gran mur de la dictadura”.

Saladrigas també va referir-se a l’anàlisi que realitza aquest llibre sobre el disseny periodístic de Tele/eXprés, modernitzat amb elements pioners com la premaqueta. Els redactors abocaven els seus textos directament sobre una pàgina amb un disseny preestablert, ajustant-se a l’espai precís que després quedaria imprès en paper. La compaginació innovadora, d’altra banda, va fer encara més atractius uns continguts que van connectar amb sectors qualitativament molt importants de la societat, com la Gauche Divine, la militància cristiana de base, la universitària o la dels partits clandestins d’esquerres, entre d’altres.